Té raó l’amic Jordi Valls. Tothom ha passat de puntetes pel fet que CiU donés suport, “per error”, als PGE. Sànchez Llibre, portaveu, és cert que se’n disculpà l’endemà, però em semblà tot plegat una excusa inversemblant. Tot un grup parlamentari s’equivoca a l’hora de prémer el botó! Premeren el del sí, però fou per error perquè de fet volien prémer el del no. No em facin riure! El fet és que gairebé ningú, cap mitjà, no n’ha dit res. I així als gran èxits històrics del 2009, finançament fraudulent i rodalies sense trens ni vies, cal afegir-hi també aquest suport del que passa per ser el principal partit de l’oposició a la llei de Pressupostos de l’estat. Per molts anys! L’única nació és Espanya, diu que dirà la sentència del TC. Un tribunal on tan sols hi ha un català que segurament no s’ho deu passar del tot bé i que no entenc per què aguanta i no dimiteix. Segur que la persona que fa i escriu els discursos de Montilla (gran article, aquesta vegada, de Monzó a LV), i totes les altres ments preclares del país, deuen preparar ja “els errors” i les mentides que de ben segur es produiran i s’escamparan per fer creure que l’esmentada sentència no traeix els interessos de Catalunya i que, al capdavall, constitueix el primer gran èxit històric del 2010. I té també raó Sostres en afirmar que l’entrevista a Joan Laporta que publica El Mundo no hauria estat possible publicar-la en cap diari català.
