Què voleu que us digui? Estic tocat per la primavera. Un mes de març tan plujós ens ha regalat amb uns paisatges verds com no recordava des de feia anys. Els arbres de fulla caduca broten i ràpidament es comencen a veure petites fulles verdes. Fins i tot aquells marges tan secs de camins i carreteres treuen herbes amb petites flors blanques i grogues, els camps de soja encatifen del mateix color els camps que els pagesos no van gosar sembrar de cereals degut a la previsible manca de l’aigua que necessiten. Dels camps que estaven de guaret ha sorgit una herba que servirà de farratge pel bestiar. En alguns llocs diuen que hi ha plogut massa. El darrer poble en alerta per sequera sembla que serà Sant Feliu de Codines. És com en les curses, algú ha de ser el primer i algú el darrer.
Els rius i rieres que han baixat cabalosos han anat emplenant els embassaments, sempre amb la diferència entre la conca de l’Ebre i les conques internes que són les que nodreixen la major part de la població catalana. Hi ha el risc, en el que espero no caiguem, d’oblidar-nos que amb el canvi climàtic tornaran les temporades de sequera. Sí, de sequeres n’hem vist tota la vida però ara la cosa va d’una altra manera, que vol dir pitjor. Els “negacionistes” del canvi climàtic, sobretot si són poderosos, ens poden dur a un futur desastrós. Nosaltres, i em refereixo als catalans, tampoc no estem ben preparats per afrontar canvis significatius en el clima. Els pagesos, que copsen millor que ningú l’avenir, tal i com saben preveure les tempestes estan traslladant els conreus cap a cotes més al nord. Però i l’aigua per beure, regar, netejar o per la indústria que en necessita? Com es pot preveure el seu abastament suficient? Si fóssim solidaris amb nosaltres mateixos ja hauríem d’haver planificat xarxes interconnectades entre rius normalment amb aigua sobrant i altres amb generalment amb aigua escadussera. A grans trets, interconnexió entre la conca de l’Ebre i les conques internes. “L’aigua no es toca!”. I si amb els canvis de clima a venir els papers s’inverteixen? A l’Ebre li manca aigua i al Ter o el Llobregat n’hi sobra… Ens vam perdre l’oportunitat de portar aigua del Roine, ara els francesos no ens en donaran ni una gota. I, raó que tindran.
Deia al començament que estava tocat per la primavera i ho estic en tots els sentits. Recordo aquella dita catalana de “març marçot…” Jo, més aviat estaria en la situació de la vella, però no n’hi ha per tant, al menys de moment. Ara bé, l’enrogallament que porto, Déu-n’hi-do! I, ara vindran les al·lèrgies. Ja he vist com els pins dipositen damunt de les superfícies llises els seu pols groc i allí dalt els queden aquelles pinyates remenudes. Els pollancres i altres arbres de ribera deixaran caure aquelles volves blanques que, endemés de fer-nos esternudar, dipositaran al terra, si no plou, aquells tous blancs que s’encenen com la pólvora. Cada estació té els seus avantatges i inconvenients. Ara no ens adonem que podem sortir a passejar de nit i de dia sense que els mosquits ens brunzin les oïdes i ens piquin a les parts més sensibles de la pell amb les conseqüents molèsties. La calor no ens aixafa. La pluja, si no fa mal, sempre és benvinguda.
Dels prats i les gespes en brollen aquelles margarides que ningú no ha plantat i que si les trepitges tornen a sortir com per art de màgia. La primavera va associada a les flors. Per Sant Jordi esclataran les primeres roses dels rosers que han hivernat fins no fa gaire. Ah! Preparem-nos per Sant Jordi, està a la cantonada. Sí, es vendran molts llibres però, quants es llegiran? Els mitjans de comunicació faran entrevistes als autors mediàtics. Parlaran de llibres com no n’han parlat en tot l’any, tret d’alguns suplements setmanals; però tots els dies de la setmana parlen d’allò més morbós: crims, drogues, sexe incontrolat, violacions, guerres. És clar que n’hi ha i que l’audiència és el que demana, però el que ens demana un bon futur és cultura, educació i bondat . Està molt bé un dia dedicat al llibre i, la resta de l’any? La lectura i la cultura no s’haurien d’aturar mai, és la millor manera de progressar en tots els sentits.
Gaudim de la primavera! Gaudim de tot el que és bo, tot i tenint present de deixar un món millor a les futures generacions amb totes les accions que això comporta.
