De ben segur que tot esforç és bo, per més simbòlic i testimonial que sigui, però estem davant d’un procés polític que es juga amb totes les armes, no en una demostració cívica a cada poble
Fan bé alguns dels nostres representants polítics demanant la complicitat del poble i la força de les seves institucions civils per avançar plegats cap a la consulta. I faran bé tots ells explicant quina és la seva aposta.
Perquè no deixem de inventar-nos noms i diem les coses com són? Alerta, l’estat és a prop de la fallida!
Des de l’u de gener de 2013 cada dia s’han afegit 190 catalans a la llista de desocupats.
El que sobta i preocupa, el que costa més de pair és quan hom es troba amb la no per coneguda menys desgradable sensació d’ésser batut per foc amic
Tornar a voler canviar Espanya no només seria una increïble pèrdua de temps, sinó que a més ens demostraria una vegada més que no hem aprés les lliçons de la nostra història recent.
Potser seria més fàcil que CiU i ERC es posessin d’acord en el dia a dia si al mateix temps ens recorden i se’n recorden del rumb traçat pels seus votants
La primera pregunta que ens fem és òbviament el perquè de tant secretisme.
El Matí Digital, que entre els seu il·lustres col·laboradors no compta (encara) cap vaticanista de prestigi, poc més que el que avui diu dirà
Els pressupostos espanyols per a Catalunya i el xoc de trens



















