El motiu que va portar al President Mas a convocar les darreres eleccions catalanes fou la constatació, fins i tot pels més optimistes, que un autèntic pacte fiscal era impossible. I un dels principals elements de debat i proposta política que van marcar la campanya electoral, a banda dels respectius programes de govern, fou la posició sobre el dret a decidir, la convocatòria de referèndum i la defensa o oposició, segons el cas, a l’estat propi.

Els catalans majoritàriament van avalar les forces polítiques favorables a la consulta i una adequada interpretació dels resultats electorals van conduir a CiU i ERC a signar un pacte de legislatura, sota la presidència del candidat que havia obtingut més d’un milió de vots i amb el suport de la segona força més votada, també amb un excel·lent resultat electoral.

Tant el programa de CiU com el d’ERC van ser inequívocament favorables a l’estat propi. A més, el candidat Mas va fer una campanya prometent  no pas inversions sinó més retallades.

En moments d’altes dificultats de govern i quan la tempesta econòmica impedeix veure més enllà del dia a dia, és important que els responsables de conduir el país recordin què van votar els catalans i perquè van votar el que van votar. CiU i ERC estan condemnats a entendre’s. Així ho van decidir els catalans encara no fa mig any. Les temptacions de desviar-se del rumb traçat poden ser molt altes. Esperar un nou aparent pacte amb l’estat o eludir el vent que ve de cara són temptacions a l’alça, esperonades des de casa (com sempre ha passat) i desitjades des de fora.

Potser seria més fàcil que CiU i ERC es posessin d’acord en el dia a dia, també molt important, si al mateix temps ens recorden i se’n recorden del rumb traçat pels seus votants. Potser les retallades, ja anunciades en campanya electoral, i el pressupost, serien de més bon pair acompanyades de la certesa d’un proper exercici del dret a decidir. O és que no ens creiem que la qüestió nacional i social van intrínsecament unides? Algú realment pensa de bona fe que, en les actuals circumstàncies, el Govern trobarà més suport en el PP o PSC? Algú pensa que s’autoritzarà mai un referèndum o consulta sobre la qual el Congrés ja ens ha dit que no? Allargar aquesta agonia més enllà de l’imprescindible és un suïcidi pel país. I només aquells partits que mirin amb credibilitat d’evitar-lo a la llarga sobreviuran.