No fa gaires dies, dimarts, mentre baixava pel Portal de l’Àngel, hi havia una petita manifestació.
Era diferent a les que sovint et trobes a la Ciutat Comtal. Anònima, blava, calmada i silenciosa. Les cares dels blaus tapades, en un perfecte ordre, com soldats desarmats que es planten. Respiraven junts. De fet, et treien l’alè.
El que més s’escoltava era el...
Pot ser que, per la nostra cultura, no ens agradi gaire aquest símil del pastor, de les ovelles i del ramat
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
“Quan estimem una cosa, la seva alegria és una raó per estimar-la, i la seva tristesa és una raó per estimar-la...
Especules, fervorosament,entre els camps plens de roselles,però als vorals del camíhi creixen maleses.T'havia agradat cantar una antiga cançó italiana, quan feia calor.Sempre fa més ficantar en italià,però ara no recordesaquella tornada enganxosa.Son molts els diesque encara passesasseguda a l'andanade l'estaciórecordant el teu nomi la teva casa.Ets la mida justa, el flascó petitple d'esperança,com els teus ullsquan encara em miren.
Si un elegeix conscientment viure com si Déu no existís -el famós etsi Deus non daretur-, haurà dacceptar llavors totes les possibles conseqüències.
