Em sembla imprescindible donar una resposta, molt breu perquè no cal més, a aquestes declaracions. Perquè qui calla atorga i les falsedats no es poden deixar passar.
La cançó no és només la música.És el so que hi ha entre tu i jo,l'espai entre els nostres ulls,el temps que passa asseguts, l'aire suau que envolta d'esperançael bell jardí de sempre.
El futur de la premsa convencional és una incògnita que deixa entreveure, més que el clar canvi de suport, una profunda transformació en la forma de concebre, crear i transmetre la informació. No hi ha marxa enrere.
Però jo també vull que es respecti el meu dret a decidir i jo sóc català, estic orgullós de la senyera i vull el millor per Catalunya i, ara mateix, crec que això ja no passa per Espanya, és la incomprensió cap al fet diferencial català.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús. Més informació a la Política de cookiesD'acord