Espanya no ens vol, és ben sabut i en els darrers temps m’atreviria a dir fins i tot que molt evident… ja no se’n amaguen. Això si, pretén esprémer fins la darrera gota de Catalunya abans de deixar-la anar, allò d’aquella Espanya masclista de postguerra del “la maté porqué era mía” en versió segle XXI amb Espanya versus Catalunya.

Ha fracassat l’invent del “café para todos” autonòmic de fa trenta anys, fet només per aigualir el “cafè” dels catalans i intentar diluir-nos entre tantes autonomies donant a totes el mateix malgrat que, fins i tot, en algunes calgués inventar himne i bandera per l’ocasió. L’invent per igualar-nos a tots en aquest enràs ras i curt fracassa en aquests temps de crisi econòmica i d’excés d’administracions a les Espanyes durant aquests darrers trenta anys.

I les televisions autonòmiques? invent amb certa raó de ser en d’altres èpoques on les televisions començaven a tenir comandament a distància i no anaven més enllà de deu canals, amb sort i comptant les locals a segons quins llocs. Unes televisions autonòmiques sense raó de ser en el panorama digital actual almenys en aquelles comunitats sense llengua pròpia, unes televisions refugi de tertulians i rebutjats d’altres televisions de parla castellana i d’àmbit estatal, unes televisions autonòmiques convertides en les seves marques blanques.

Però clar, la culpa sempre és dels catalans i ara a sobre el que val la pena és amenaçar-nos amb intervencions econòmiques i numerets de cara a la galeria mediàtica espanyola d’eleccions autonòmiques i generals properes. Atacar Catalunya sempre suma a Espanya, no en dubteu. Dissabte passat vam tenir consell nacional de CDC a Barcelona amb el President Mas i jo em quedo principalment amb una idea del que el nostre President de la Generalitat va dir “el que si és viable és Catalunya i la Nació catalana, (…) que no toquin Catalunya”.

És un Govern fort, un Govern dels millors, com va quedar ben reflectit divendres passat en la pressa de possessió d’en Quim Nin com a nou Delegat del Govern al Camp de Tarragona, una persona entranyable i humana, amiga dels seus amics, treballador i pencaire i que encaixa perfectament en aquest Govern dels millors del President Mas. Una excel·lent tria, sense cap dubte, com també va ser-ho en el seu moment la d’en Josep Poblet al capdavant de la Diputació de Tarragona, dues persones amb una àmplia visió del territori i de Catalunya, uns molt bons gestors.

Un Govern dels millors on no dubtem que Catalunya és la gran prioritat en aquests moments, treure-la de la situació de penúria (econòmica inclosa) actual i retornar-la al lloc que li pertoca i que mai hauria d’haver deixat.

Trobaran col·laboració en Catalunya, clar que sí, som bona gent i a solidaris no ens guanya ningú com fa anys que venim demostrant, però col·laboració per interessos generals que vagin bé a tots. El “tristpartit” l’any 2010 va passar d’un dèficit “autoritzat” del 2,4% a un 3,6% i si en això afegim que el del 2011 ha de ser del 1,3% ens trobem que la Generalitat ha de reduir uns 4500 Milions d’€ de dèficit en aquest present any.

Ja podeu veure quina herència ens han deixat! De fet, ens posen en portes d’una intervenció “de facto” de la Generalitat per part del Govern espanyol que a sobre els serviria per treure pit a la resta d’Espanya i davant la comunitat internacional.

No vull ser malpensat però és evident que tot suma en una mena d’història per anular Catalunya i el patriotisme català i diluir-nos encara més enllà d’aquell “café para todos” autonòmic. Però Catalunya no es toca amics, Catalunya ni tocar-la i pas endavant i ferm sense mirar enrere que el futur és nostre i ningú ens el podrà prendre.

Josep Plana i Monné

Patriota català i de Vila-seca

Pep Plana
Josep Plana i Monné. Reus, 1971. Patriota català amb ànima catllarenca. Casat amb la Cris i orgullós pare de la Montse, la Txell i el Josep. Llicenciat en ciències químiques i Màster en sistemes informàtics. Actualment treballa en el sector de l´emprenedoria d´una administració pública i ha estat molts anys professor de ciències d´ESO i BAT. Donec Perficiam. @pep_plana

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorEn el curs del temps
Article següentMamons!