Cauran totes les fulles.
I les anelles creixeran a deshora.
Sense hivern, el fred no et parlarà.
En boscos humits, ensagnades
les mans, aspregen els neguits.
Suburvis! A poc a poc, glissando,
el temps mata els rellotges,
i els esguards que vestiràs
amb cares magres i vestits llampants,
no dictaran cap cançó de bressol.
Dorms i no somnies,
i amb els ulls oberts,
recomptaràs totes les fulles.
