Ja veieu, aquesta colla han fet director de l’invent al que escriu del Barça. Fa cosa de quatre temporades (el futbol va per temporades, no per anys, ja sabeu, com els cursos acadèmics) en Sostres em va dir que totes aquelles xapes que en privat li donava sobre el Barça i el que el Barça suposa, fes el favor de donar-les-hi per escrit; mai no he sabut si per a estalviar-se-les en part, o en part per a compartir la penitència amb els milers de lectors de la seva web (www.salvadorsostres.com, caldria dir-ho?), i aquí s’acaba el meu curriculum periodístic (ridiculum, podríem dir). Només dir en favor meu que aquests anys m’han ensenyat que això del pànic a la plana en blanc existeix, i que costa de superar, i que aprens a valorar el que abans menysteníes: “total! una columneta! si no passa de mig foli!”, si si, mig foli, doncs poseu-vos-hi i ja em direu!. Doncs bé, com que ara he après a valorar-ho (you listen and you forget, you do and you remember), i això segurament farà que sigui conciliador i menys tirà dels que els amics esperen amb la gent, tots de molta vàlua i alguns de moltíssima vàlua, que presten temps i enginy a aquesta nau que avui deixa el port, murmurant el vell poema de Kavafis musicat per don Lluís.
Gràcies per llegir-nos, i si us plau, no ens jutjeu massa severament, per bé que agraïrem tota crítica.
