David Hockney a la Royal Academy

David Hockney a la Royal Academy

David Hockney mostra la seva obra més recent a l’exposició de la Royal Academy: “David Hockney: una visió més àmplia” (“David Hockney: a Bigger Picture”, des del 21 de gener fins el 9 d’abril) que després viatjarà a Bilbao i a Colònia.

La gènesi de l’exposició es remunta a la tradicional “Exposició de l’Estiu” (“Summer Exhibition”) de la Royal Academy del 2007. Cada any, aquesta institució organitza una mostra molt popular que inclou a més a més d’obres d’artistes reconeguts, obres presentades pel públic (les que superen un dur procés de selecció). En aquella ocasió, la comissària de l’exposició Edith Devaney, en veure el paisatge de grans dimensions que va presentar Hockney, tan diferent de la seva obra precedent, li va proposar organitzar una exposició amb carta blanca per presentar la seva darrera producció, un fet sense precedents per a aquesta institució tradicionalment conservadora. Si tenim en compte l’èxit de públic i crítica, el risc pres per la comissària sembla que ha valgut la pena. La mostra presenta més de 150 obres, la majoria dels darrers sis anys, inspirades en el paisatge anglès de Yorkshire on l’artista resideix actualment i ja es parla de Hockney com el continuador i renovador de la tradició del paisatge anglès, un tema sovint menyspreat per l’art contemporani.

David Hockney va néixer el 1937 a la ciutat industrial de Bradford i es va formar al Royal College of Art (1959-62). En els seus inicis, la seva obra va formar part de l’incipient Pop Art anglès però a mitjan anys seixanta, Hockney es va traslladar a Los Angeles i de seguida es va identificar amb l’ambient liberal del moment, en el qual podia viure obertament la seva homosexualitat. Aquest canvi d’entorn, llum i paisatge influirà en la seva producció i les seves sèries de piscines i retrats naturalistes son emblemàtics de la vida hedonista californiana dels setanta. En els anys vuitanta destaquen els fotomuntatges que va començar a fer amb fotografies Polaroid i amb els quals va demostrar el seu interès per integrar noves tecnologies en el procés de creació.

Hockney, durant aquests anys no deixa de visitar Anglaterra però no és fins el 1997, quan passa uns mesos visitant un amic malalt de càncer, que s’interessa pel paisatge anglès. Després de viure trenta anys a Califòrnia, el 2005 decideix traslladar-se a Briddlington (Yorkshire) i comença a pintar a l’aire lliure i d’una forma gairebé obsessiva la vegetació i els boscos de la zona, interessat en els canvis de les estacions i les transformacions del paisatge. L’oferta de la Royal Academy li ha permès explorar aquesta nova etapa creativa sense restriccions.

L’evolució del paisatge en l’obra de l’artista es veu en una de les primeres sales de l’exposició. D’aquestes obres, les més interessants per a mi com a precedents dels paisatges de Yorkshire són les obres sobre el “Grand Canyon”: “Grand Canyon with Ledge” (1986) i ‘A closer Grand Canyon” (1998). En la primera, a través de fotografies de detalls del Grand Canyon es crea la il·lusió de reproduir-lo en la seva totalitat i en la segona, l’artista mostra la immensitat d’aquest indret/d’aquest paisatge (?) amb les grans dimensions de l’obra i substitueix els colors realistes de les fotografies per un ventall de vermells, marrons i roses que denoten que l’artista s’ha fet seu el paisatge i que ens en mostra una interpretació molt personal. Tots aquests elements: obsessió pels detalls, diferents punts de vista , grans dimensions de l’obra i una paleta de colors molt personal ja presents en aquestes obres són els que l’artista desenvoluparà en els paisatges de Yorkshire.

D’aquestes sèries, destaca la que l’artista anomena ‘Tunnels’ formada per un grup d’obres que tenen per tema el mateix camí rural representat a diferents èpoques de l’any. Així com l’anomenada ‘Hawthorn Blossom ‘Action Week’ en la qual l’artista captura la transformació del mateix indret, durant una setmana, quan surten unes flors blanques típiques de la zona. Però al meu parer, la sèrie més impactant és ‘Trees and Totems” a la qual pertany la imatge més divulgada de l’exposició “Winter Timber” (2009). Se suposa que l’artista estudia la decadència i la mort de la vegetació amb un grup d’obres dedicades a diferents estudis d’un arbre mort a l’hivern, però quan mirem el monumental ‘Winter Timber’ no hi veiem un sentiment tràgic sinó una escena que ha estat ordenada per l’artista i una simfonia de colors que inclouen liles i grocs i que embolcalla l’espectador.

L’altre punt fort de l’exposició és l’obra que ocupa la sala central de la Royal Academy ‘The Arrival of Spring, Woldgate, East Yorkshire’ (2011) formada per 51 dibuixos fets originalment a l’ipad i un quadre a l’oli de grans dimensions que celebra l’arribada de la primavera. L’artista ha comentat extensivament com va començar a dibuixar amb l’ipad quan aquesta nova eina va aparèixer el 2010. Aqui també es veu com tots els estudis de l’ipad culminen en una obra majestuosa de verds i colors vius que és una reconstrucció personal de l’artista, més que una còpia de la realitat.

Les darreres sales de l’exposició estan principalment dedicades al treball realitzat amb vídeo. Hockney ha creat aquests paisatges filmant amb nou càmeres enganxades a un cotxe. El resultat és com la versió digital dels seus fotomuntatges, amb la inclusió de múltiples punts de vista d’una mateixa escena en moviment.

En definitiva, l’exposició de la Royal Academy sembla el retorn triomfal de Hockney a Anglaterra després de la seva llarga estada a Califòrnia i la paraula que millor defineix l’exposició és exuberància. La ‘visió més àmplia del títol de l’exposició es refereix tant a la monumentalitat de les obres que envolten i submergeixen l’espectador, com a la visió que ofereix l’artista de la globalitat del paisatge. El que motiva Hockney és copsar tota la realitat del paisatge, amb tots els detalls. El recorregut de l’exposició també denota el caràcter obsessiu del seu treball i la seva dedicació, es tracta per a ell d’un treball visceral amb el qual està totalment compromès. Malgrat la insistència en el fet que l’artista enregistra tots els detalls des de l’observació directa de la realitat, el resultat és més que la suma de les parts i aquest Yorkshire és un món creat per l’artista, és com si Hockney hagués portat la llum de Califòrnia a casa.