Durant la Guerra del 36, en plena efervescència anticlerical i iconoclasta, es van utilitzar les esglésies per a diversos usos. Va ser molt habitual fer-les servir com a mercat municipal. En altres casos es van fer servir com a corrals o bé com a magatzems. Dic això perquè ahir m’explicaven que hi ha una casa de barrets de l’Empordà que disposa d’una capella, fet que seria el goig del faista més radical.

El prostíbul és a Capmany i es tracta de la reutilització d’un antic balneari inaugurat l’any 1861 que aprofitava les aigües sulfuroses de les fonts de  la Mercè, Sant Joan i Sant Rafael. Es deia Banys de la Mercè i comptava, com era habitual aleshores, amb la seva pròpia capella que encara resta annexa a l’edifici. Aquest balneari tingué molt renom com a lloc de repòs a finals del segle XIX i principis del XX. És per això que és una icona per al municipi i, en qualsevol informació que cerquem sobre Capmany, hi trobarem referències al balneari esmentat.

Anys enrere, als anys 70, una família de Madrid n’era la propietària absoluta i els Duran, de Figueres, n’eren els llogaters fent-lo funcionar com a hotel. Aquests darrers en van comprar la meitat als anys vuitanta i constituïren una societat. L’any 2003 van decidir vendre’l, madrilenys i figuerencs, a una empresa de Terrassa. Fa gràcia llegir  les notícies que informaven de la transacció. Els Duran declararen que els agradaria que la Mercè es mantingués com a parador gastronòmic i l’alcalde Jesús Figa expressava que tenia la seguretat que continuaria funcionant com a hotel: “Hem d’estar tranquils, perquè de moment no ens han demanat cap canvi d’activitat”. És clar que segurament l’ajuntament de Capmany no contempla l’activitat “bagasseria” en els seus formularis i és molt possible que l’activitat oficial continuï essent la d’hotel.

Poc es pensaven els burgesos que anaven a prendre les aigües medicinals de l’Empordà que allò s’acabaria anomenant Gran Madam’s i despertaria opinions, en fòrums especialitzats d’internet, com aquesta: “Ayer estuve y solo entrar vi que había nivel, casi todas eran croatas pero en general estaban casi todas buenísimas. La chica con la que subí era espectacular, creo que uno no le puede pedir mas al concepto de belleza y sensualidad, no me dejó estar mucho tiempo en la barra incitándome a subir, y claro, no me pude resistir y subí al segundo sorbo del cubata”.

La cara coneguda del local és Patricio Grant, que és d’origen  argentí. Declarà que el Madam’s té llista d’espera –de prostitutes, per entrar-hi a treballar- perquè és el “club més decent d’Espanya”. Explicà que en té 120, de prostitutes, i 32 empleats més. També ha fet pel·lícules pornogràfiques i deia que treballava en un llibre amb algunes prostitutes del seu local. És clar que tota aquesta “decència” de la que feia gala no ha resultat ser tan evident i, com sol ser habitual amb aquest tipus de locals, hi ha hagut acusacions de corrupteles que no sé com han acabat.

Preguntat el Bisbat de Girona sobre l’ús de la capella com a putiferi van respondre que “no hi podem fer res perquè ara és una capella privada” i que aquesta capella havia estat desconsagrada en el moment de la venda de l’edifici. Innocent de mi, em pensava que aquest fet, el d’utilitzar un espai religiós com a prostíbul, seria únic al món, però fent una mica de recerca trobo que a Buenos Aires s’en va descobrir un dins d’un temple evangèlic. No tots els canvis, però, han anat en aquest sentit. A Neiva, Colòmbia, una associació evangèlica va comprar el prostíbul Azafatas –nom amb certa conyeta, tenint en compte que estava situat davant d’un aeroport- per a fer-hi un temple. El pastor Guillermo Martínez va dir que convertirien l’espai en un “lloc d’adoració i exaltació”  i va considerar el canvi com a “un miracle de Déu”. Aleshores, no vull ni pensar què és el canvi a la inversa que es va fer a Capmany.