Deia Gandhi: la grandesa d’una societat i el seu progrés es poden jutjar per la forma com tracta els seus animals.
Aquesta frase sempre m’ha semblat sublim. Fa anys, més de deu ja, que estic involucrada de forma activa en una associació sense ànim de lucre, que es dedica a recollir i recuperar gossos abandonats o perduts i a buscar-los noves famílies, on puguin tenir una segona oportunitat per viure dignament i feliç.
L’activisme, el voluntariat i les hores dedicades a aquesta tasca m’han fet adonar, encara més, de quin és el nivell de crueltat que poden tenir algunes persones vers els éssers vius que no són de la seva mateixa espècie. En el meu cas dedico esforços a l’Anxova Peluda, una entitat que focalitza la seva tasca en els gossos, però la reflexió que faré en les següents línies serviria per a qualsevol altra espècie d’ésser viu.
És molt complex adonar-te que hi ha algunes persones que són incapaces de sentir empatia, de posar-se a la pell de l’altre i entendre que algunes situacions poden causar dolor, físic i moral, a qualsevol. Independentment de si camina amb dues potes o amb quatre.
També és cert que amb els anys, com ha passat amb altres coses que ara veiem tan normals i que han costat suor i llàgrimes, la nostra societat ha avançat pel que fa al respecte a totes les espècies. Si ho ha fet, també, ha estat perquè a poc a poc les agendes polítiques s’han anat omplint d’aquesta reivindicació del carrer.
També fa anys que estic involucrada en política. També més de deu. I he vist com un tema que va començar essent minoritari, cada cop va agafant una mica més de protagonisme, fins al punt que els partits clàssics han hagut d’anar introduint aquesta agenda el seu dia a dia. També us dic que, pel meu gust, més lentament del que caldria. Tot i això es fan avenços, s’han aconseguit coses tan importants com la direcció general dels drets dels animals a les Corts espanyoles o la creació del programa Viopet, que es fa càrrec dels animals de companyia de les dones en situació de violència masclista, perquè no els hagin de deixar amb els seus agressors quan marxen de casa. Però també és cert que hi ha coses que ens han venut com un avenç i que són tot just un titular bonic.
I em refereixo especialment a la nova llei de benestar animal aprovada recentment a Espanya. Cert és que s’hi han introduït reivindicacions històriques, però es queda molt curta pel que fa a la protecció dels animals que no són de companyia, i el més greu de tot, fa una diferència abismal entre els animals de treball (caça, pastura, policials…) i els que viuen en família. Aquesta llei deixa completament a l’estacada els primers i ho fa per no enfrontar-se amb lobbies de pressió clàssics i no perdre vots en certes zones de l’Estat Espanyol. A part, no vull deixar d’esmentar tampoc, la clàssica reivindicació de la rebaixa de l’IVA veterinari. Un IVA que es paga com a article de luxe, equiparant la salut i el benestar dels nostres animals amb la compra d’un cotxe d’alta gamma o d’un rellotge d’or.
I dit això, tot i que els avenços siguin tímids, lents i només per a alguns, hi són. I el pròxim 23 de juliol, a les urnes, ens juguem que es continuï avançant en aquesta línia o que l’Estat espanyol acabi tenint un ministre de cultura torero, com ha passat a Extremadura, amb un govern format per PP i VOX.
Des de les files d’Esquerra Republicana, colors que defenso amb orgull pel que fa a la lluita pels drets dels animals, hem avançat substancialment els últims anys i hem estat claus per empènyer els governs en aquesta línia. Fa tot just un any vam crear una sectorial específica que defensa els drets i el benestar dels animals dins l’organització i des d’aquí hem treballat colze a colze amb el partit, el govern de la Generalitat i els diputats al congrés i al senat. Una feina que ha reportat en millores substancials dins la llei de benestar animal Espanyola, dins la reforma del Codi Penal i també dins l’organització del departament corresponent a la Generalitat de Catalunya que, si tot va bé, crearà una estructura pròpia per treballar i avançar en aquesta línia d’aquí molt poques setmanes.
Aquest diumenge, jo mateixa, voluntària de l’Anxova Peluda i secretària general de la sectorial de drets i benestar animal d’Esquerra Republicana, em presento com a candidata a les Corts. Ho faig, entre moltes d’altres coses, també per portar a la veu de tots aquells que no en tenen a l’administració pública. Per continuar treballant des de dins pels seus drets. Per desplegar totes aquelles polítiques que calguin per fer de la nostra societat una societat gran i progressista que tracti els animals amb respecte i empatia i que els posi, ni per sota ni per sobre de ningú, en el lloc que mereixen estar. Em presento per fer bona la frase de Gandhi i aconseguir una societat tan gran que tracti als seus animals tan sols com li agradaria que la tractessin a ella.
El pròxim diumenge ens hi juguem molt. També en això. No ho deixem en mans de l’extrema dreta. Ho podem perdre tot.
