Tornada d’aquell 6 a 0 de l’anada, recordeu? no hi hem disfrutat com aleshores, que sempre són més lleus els passos quan surts del camp després d’una bona golejada que no pas quan guanyes per la justa, i més si t’has hagut d’empassar la retransmissió de tv3, la d’ells, que semblava que els comentaristes havien dinat amb la Terribas i venien alliçonats de trobar-li pegues a tot.
El contrari ha pressionat bé, i jugava ordenat i motivat, obligant el Barça a haver de rifar la pilota més del que tocava, però la pressió ha perdut la meitat de la força tan aviat com Etoo’ de vaselina precisa, oportuna i imparable ha fet l’únic gol que calia per deixar-nos d’orgullo pucelano i posar-nos a pensar en el Bayern, que és elque toca. I de regal, una croqueta impecabe d’Iniesta a la que només li ha mancat el premi del gol.
Ni jet-lag, ni virus fifa ni collonades de tertulieta de penya blanciblava: tot encarat per afrontar la marató que ens espera d’abril i maig amb ofici i rigor.
