Mira Sostres, sempre he recriminat a tota aquesta gentola que abandona el camp abans del xiulet del refli, que és de molt mal gust, i que només s’ha de fer si el sr. de la megafonia, Don Manel Vich, et demana “per a un assumpte del seu interès” o si un dia realment en tens les gònades tan plenes que ja et costaria una malaltia coronària aguantar-ho tot plegat (recurs a emprar dos o tres cops com a màxim en tota una vida blaugrana). Potser per carència meva, que mai saps quant de temps pots emprar transitant del teu cor als teus afers i quant de trànsit pot acumular-se en un ocàs, perquè els horaris no sempre s’ajusten i sempre vas just i tampoc és qüestió de plantar els clients i menys els pacients invocant la conciliació entre horaris barcelonistes i laborals (mira! Posats a reivindicar…), i molt per com de bonic és aparcar en un radi de 12 quilòmetres al voltant de l’estadi (i al que amb accent xava em parli de transport públic li dic el nom del porc), potser per una mica de tot plegat, sempre m’he mostrat més laxe judicant qui fa tard, per bé que mai m’ha semblat ben educat començar un partit sense sentir des de la teva localitat l’himne i sempre he saludat amb to menor el meu steward si m’incorporo al primer acte un cop iniciat.
Doncs bé, resultat: gol d’Iniesta abans que s’acabés el primer minut. I la resta, tot un intent del sobredit per a fer tornar a la colla del pont mental que havien traçat de Munich a Anfield Road, i torba’t que resulta que els del Recre, com que el gol ha estat tan matiner, han fet veure que no l’havien encaixat, que és el que tots els manuals deuen dir que s’ha de fer i que mai no es fa, com allò de les distàncies de conducció que hi ha al codi de circulació, i si ens torbem se’ns pugen a les barbes i se’ns indigesta la mona d’avui.
Allò que et deia, Sostres, que cal ser-hi de xiulet a xiulet, i deixa’t de peròs, i no imitar aquell catedràtic del “ya que no hemos sido puntuales al comenzar, seamoslo al terminar”. Prenem nota.
Per tot el demés, una Santa Pasqua ben acompanyada d’una pluja que ens asserena i ens civilitza: els cirerers al ripollès obren un discret lluc que fa l’ullet al dia que s’allarga i rient entremaliats sembla que ens diguin que aquest any si, si, i si! …come rain or come shine!
