Per fi s’acabava el curs! No havia estat un curs fàcil perquè l’escola no era fàcil. Fer els deures costava i com no els feia, passava vergonya quan els demanaven.
Ella es despistava molt a classe i, quan li preguntaven, com gairebé mai sabia la resposta, provocava la rialleta de la resta de companys. La majoria dels mestres procuraven ajudar-la, però n’hi havia una que no ajudava gaire i tenia la mania de fer-li preguntes cada dia, ella les intentava respondre, però com no sabia que dir, ho deia entre dents i fluixet. Després, aquesta mestra l’escarnia i deia cridant: “Bup,bup,bup,bup. Parla fort carai! Que encara que no et senti, ja sé que no t’ho saps!” Això l’empipava i, quan s’acabava la classe, pels passadissos de l’escola descarregava la seva ràbia amb qualsevol nen o nena que se li acostava.
Sempre sortia sola de l’escola, estava enfadada amb tothom i, quan els companys la veien, solien dir-li alguna brometa (sense importància) que li feia mal.
Odiava els treballs en grup. Quan un mestre o una mestra deia: “Feu grups de 4 o 5 persones per fer el treball” Notava una forta pressió a l’estómac perquè sabia que ningú no la triaria i, al final, el mestre o la mestra l’hauria d’adjudicar a un grup on no seria ben rebuda i hauria d’escoltar els “buf!” i els “Oh no!” dels seus companys mentre arrugaven el nas. Tampoc no li farien gaire cas mentre feien el treball, perquè ella no sabia mai res. Era la que treia les pitjors qualificacions de tota la classe. Les qualificacions no són públiques, però es diuen i tothom les sap.
Va començar a córrer la veu que era una nena molt rabiosa i maleducada, que tenia la pell molt fina, que un dia quan un nen li va preguntar, davant de tots els companys de classe: “Què has estudiat avui?”, ella va cridar “Deixa’m estar gilipolles!”
Els pares dels altres nens no els prohibien que estiguessin amb ella, el que passa és que era poc estudiosa i maleducada i, per descomptat, que tothom vol protegir als fills i filles de les males influences.
Els pares del nen a qui ella va dir “gilipolles” van anar a parlar amb la tutora per aclarir els fets però, sobretot, perquè no s’assegués al costat del seu fill.
Però per fi s’acabava el curs i, almenys, durant unes setmanes, aquest patiment s’haurà acabat, però com l’escola no ha anat bé, li han aconsellat classes de reforç durant l’estiu. No es mereix descansar!
