(Traducció de l’article en alemany penjat el 9 de desembre al blog de l’autor. L’enllaç a l’original és: https://peregraurovira.wordpress.com/2017/12/09/wach-auf-europa/)
Aquest era el lema de la manifestació massiva catalana a Brussel·les aquest 7 de desembre. Els organitzadors havien avisat les autoritats belgues que es tractaria d’uns 20.000 manifestants. Però segons el càlcul molt prudent de la policia de Brussel·les, n’hi va haver 45.000. Reuters ha parlat de 50.000 com a xifra més probable. Com no podia ser d’altra manera, el govern i els mitjans espanyols han parlat de només 10.000. Com sempre, les manifestacions independentistes són minimitzades, i les dels seus contraris, inflades, sense preocupar-se del ridícul que fan. I per completar aquest ridícul, el Ministeri de Justícia espanyol va enviar una protesta als belgues: aquesta estimació de 45.000 era completament irreal. En rebre aquesta protesta, la policia federal belga va rectificar la xifra estimada… a 60.000! Bèlgica no és Espanya. Per sort.
Els brussel·lesos van quedar paradíssims. Fins ara les manifestacions més grans dels darrers anys havien portat al carrer uns 10.000 participants com a màxim. I, a més, aquesta vegada els manifestants venien de molt lluny, de Catalunya i d’altres parts d’Europa. I no van ser sols els belgues els sorpresos. Les autoritats espanyoles no havien comptat de cap manera amb una xifra així. Tant més que havien fet tot el possible per dificultar el viatge de tants catalans com poguessin: amb registres injustificats a la frontera francesa, fent endarrerir la sortida de dos trens de manera que perdessin l’enllaç a Lió, negant a temps el permís de vol de dos avions xàrter a l’aeroport de Reus, etc.
Que els espanyols quedessin sorpresos de l’abast de la manifestació, ho aclareix així el politòleg jubilat Ramon Cotarelo, al seu portal Palinuro: “Això és una cosa que ells [els manaires espanyols] no comprendran mai. Gent de tota condició i posició, gent de tota mena, professionals, treballadors, becaris, jubilats, que ens fem 3000 km, enmig del fred, en un pont i pagant-ho de la nostra butxaca per defensar una causa política. Mai. No ho entendran mai!”. Per cert, Cotarelo és un dels poquíssims intel·lectuals espanyols que defensen Catalunya i que descriu la realitat espanyola dràsticament i sense miraments. Per això tots els mitjans espanyols l’ignoren i el silencien. Però la seva pàgina web és una de les més llegides (no sols a Catalunya).
Ha fet també una gran impressió que (per a nosaltres és sobreentès) que tot plegat hagi transcorregut sense cap incident desagradable i que al final el servei de neteja públic gairebé no tingués cap feina. El manifestant més jove va ser una criatura de set mesos (cosa que jo no aprovo de cap manera) i segurament el més vell una senyora de 88 anys que volia protestar “contra situacions com a la meva joventut sota Franco” i que volia demostrar el seu suport al president Puigdemont.
Aquest, en el seu curt discurs, va dir: “Sr. Rajoy, ha vist mai enlloc al món una manifestació com aquesta per defensar uns “criminals”? Potser el que passa és que no ho som, de criminals. Som demòcrates!”.
Naturalment, no sé si la manifestació els ha fet algun efecte als polítics europeus. Però els hauria de fer rumiar. Haurien de considerar si volen seguir fent com fins ara, si després d’una victòria independentista a les eleccions del 21 de desembre es falsifiquessin els resultats (la junta electoral espanyola vol prohibir la presència d’observadors internacionals!) o si s’allargaria llavors indefinidament l’estat d’excepció actual (article 155).
I per parlar altra vegada dels mitjans: els espanyols o bé han silenciat la manifestació a Brussel·les o han intentat ridiculitzar-la. I a la televisió i ràdio catalanes se’ls va prohibir de retransmetre l’acte. Només van poder transmetre una instantània d’un minut, per cada hora. Aquesta censura també pertany a la “normalitat” a una Catalunya que és tractada com un país ocupat.
Els polítics europeus també haurien de preguntar-se si és enraonat de donar suport a un Estat que no tan sols empresona polítics malvolguts amb acusacions sense sentit, sinó que (com han informat ara els que han quedat en llibertat provisional) a més els tracta com criminals perillosos, portant-los de presó a presó, o de la presó al jutjat emmanillats amb les mans darrere l’esquena i sobre bancs llisos i relliscadissos. I a més, són escarnits pels policies acompanyants (“Se us ha acabat la ximpleria! Ara us podrireu entre reixes alguns anys” i altres “fineses” semblants).
Desperta’t, Europa! Ara per ara, però, hom té la impressió que Europa s’ha empassat un bon munt de pastilles somníferes. Potser alguns membres de les institucions europees més comprensius escoltin aviat el despertador. Cal esperar-ho. Si no, hi hauria molt males perspectives per a la credibilitat dels valors europeus.
