Amb el pas dels anys em trobo en més situacions en les que he de dir coses desagradables. Jo, que sóc dels que penso que la sinceritat no és necessàriament una virtut, sinó que a vegades és la coartada per a la mala educació:
–T’has engreixat
– Ves-te’n a la merda
Fa pocs anys no n’havia de dir gaires, de coses desagradables, perquè ja hi havia qui les deia per mi. Ara cada cop em treuen menys les castanyes del foc. Discutir, advertir, barallar-se: quina mandra. Però cal, si és que es té un mínim sentit de la responsabilitat. Per contra, hi ha els que amaguen el cap sota l’ala i els que intenten quedar bé amb tothom. És importantíssim desconfiar d’aquests si volem que la humanitat no caigui en un pou sense fons. És gràcies a ells que s’han imposat els règims totalitaris més violents. Tenen milions de morts a les seves espatlles. És per culpa seva, també, que adolescents amb gorra escolten música al tren amb un mòbil sense auriculars. Aquests, que marquen la X a la travessa, possiblement tinguin una existència menys agra i més pausada. D’altra banda, queda el consol de saber que mai viuran una vida plena.
