“Encara no s’ha vist el poble anglès en la política. No ha entrat encara en política. Els liberals no el representen; els tories no el representen; els diputats laboristes, en conjunt, el representen encara menys que els tories i liberals. Quan ingressi en la política, portarà amb ell un seguici de totes les coses que els polítics detesten; prejudicis (com el que senten contra els hospitals), supersticions (com la que senten respecte als enterraments), una passió de respectabilitat superior a la de la classe mitjana, una fe en la família que farà miques a la meitat del socialisme europeu. Si alguna vegada aquest poble intervé en política, escombrarà per pedants a la majoria dels nostres revolucionaris. Només podrà assenyalar una figura, vigorosa, patètica, plena de bon humor i d’humilitat, que porti a la cara el signe de la seva autoritat.”
