Aquest diumenge es disputa al Camp Nou el derbi futbolístic mundial per excel·lència que enfronta dos equips separats per vuit a la classificació, i un equip amb baixes sensibles a la defensa contra un equip que sembla que no passa pel seu millor moment com a grup.
Ambdós equips venen de guanyar els seus respectius partits de Lliga de Campions de manera solvent però diferent. El Barça ve de fer una de les millors segones parts que se li recorden en temps, tenint la possessió de la pilota, amb una circulació fluida, amb paciència, amb bones arribades de segona línea, etc. Però no tots són flors i violes. La primera part, si davant hi hagués hagut un equip de més nivell, no hagués acabat amb empat a zero. El Barça va perdre moltes pilotes en fase i zona de creació, permeten al rival organitzar contraatacs que sempre van acabar amb perill de gol, ja que a aquestes pèrdues de pilota s’hi ha de sumar el mal posicionament dels quatre homes de la defensa blaugrana que, amb un Puyol recuperat abans d’hora, semblava tornar ha agafar seguretat. Però res més lluny de la realitat, i l’estrany estat de concentració d’Alves al llarg d’un partit, amb alts i baixos – més baixos – en el seu rendiment, un Mascherano que d’ençà del partit de tornada de la Supercopa d’Espanya al Bernabéu no ha tornat a sentir-se segur en la posició de central, un Jordi Alba que, si bé ha millorat, encara hi ha aspectes que ha de corregir en situació defensiva,i un Song que encara ha de trobar els automatismes de la posició de central, fan que la defensa sigui ara per ara la línea més fluixa de l’equip blaugrana.
Pel que fa al Madrid va superar el seu rival, l’Ajax d’Amsterdam, amb quatre gols al contraatac. Aquesta és la seva principal arma. Si bé el fet de que jugués Kaká al mig camp va fer que l’equip tingués més control de la pilota i no la perdés tan ràpid, no hi ha cap motiu per pensar que diumenge el Madrid anirà al Camp Nou a no jugar al contraatac. I aquí és on hi haurà la clau del partit. L’equip madrileny és capaç de plantar-se a l’àrea rival amb tres passades, de manera molt vertical poden crear una ocasió de gol i, en aquestes situacions, la defensa blaugrana pateix molt. Si hi ha passades rivals en horitzontal els jugadors del Barça es repleguen, recuperen la seva posició, basculen, temporitzen i dificulten l’atac del rival. Però quan aquest fa una passada en vertical per trencar línies, el Barça pateix. I pateix sobretot quan aquesta passada és per superar la línea defensiva – en especial quan es tracta de superar la zona defensada per Mascherano i Alba.
El Barça si vol guanyar haurà de mirar de no perdre pilotes en fase de creació i confiar en que els centrals aquell dia estiguin inspirats. Una possible solució al problema dels centrals seria, si Piqué es recupera, jugar amb Busquets – Piqué de centrals (experiment que ja ha funcionat en altres temporades) i posar Mascherano o Song de pivots defensius.
El Madrid si vol guanyar haurà d’aprofitar les ocasions que tingui per sortir al contraatac, que les tindrà. Encara que mantenint la possessió de la pilota l’equip blanc té capacitat per plantar cara al Barça, sembla que el seu entrenador no apostarà per aquest mètode per mirar de guanyar el partit. No crec que la mala maror que sembla que es respira al vestuari afecti a l’equip en un partit de tal importància on els jugadors volen sortir a guanyar.
