M’encanten les lectures de l’espanyolisme, darrerament, cada cop que hi ha eleccions a Catalunya. Una de les reaccions passa per donar per fet, com si fóssim tots imbècils, que tots els que es van quedar a casa estan en contra de la independència. El ministre Margallo deia, l’endemà de les eleccions, que s’havia de minimitzar el suport a l’independentisme, atès que molta gent s’havia abstingut. La Camacho comparava els 1.200.000 vots de votants independentistes amb els més de set milions d’habitants del país, així comptant-hi la mainada que encara no té dret a votar i tot.  Jo m’ho faria mirar bastant, si tot això fos cert, perquè significaria que l’espanyolisme està format per una massa amorfa i desganada, que jau al sofà menjant Doritos i que prefereix deixar que l’independentisme guanyi abans que moure el cul. Si és així, igualment hem guanyat, perquè no faran res per impedir-ho. Però allò més lògic és pensar que l’abstencionisme tingui una composició força semblant en proporcionalitat a la de la gent que va votar. Diumenge la meva àvia no estava d’humor, no es trobava massa bé i, quan la vaig anar a buscar per anar a votar, em va dir que preferia quedar-se a casa. Quina emprenyada agafarà si s’assabenta que la Camacho la compta entre els seus!

L’altra sortida és la de veure la palla a l’ull de l’altre. Durant la nit electoral, Pere Navarro donava lliçons a Mas dient-li que havia “perdut” les eleccions i Cospedal demanava a Mas que “reflexioni”. Aquesta considera que els resultats han estat un “toc d’atenció molt seriós” al govern de Catalunya. També La Razón obria portada amb “ERC se adelanta y sentencia a Mas”. L’inexplicable cas del vot en massa a un partit independentista per demostrar que s’està en contra de l’independentisme.

Hi ha la tercera via de la creativitat electoral que consisteix en preocupar-se pel futur de l’Artur Mas quan t’has passat els darrers mesos fotent-li cops de garrot a l’esquena fins a fer sortir sang.  Són els de La Vanguardia, que han entrat en un estat de demència total. Màrius Carol interpel·lava Junqueras a RAC1 l’endemà al matí per veure si ERC entraria a govern, com si li anés la vida. Això em fa recordar que volen que posem tots els ous a la mateixa cistella per veure si ens la fotem i així poder deslegitimar tot l’independentisme d’una tacada.

Al final, si ens els escoltéssim massa, acabaríem creient-nos que la gent ha votat ERC de manera massiva perquè està en contra de l’independentisme, mentre que els que s’han quedat a casa també estan tots en contra de l’independentisme i que els nens petits són tots militants del PP. L’inexplicable cas de les eleccions que diuen el contrari del que la majoria pensa.