Si els haig de ser sincer, no m’agraden gaire aquests articles de to personal declarant el vot per un o altre candidat, però després d’un seguit de prèvies donant suport al conjunt del sobiranisme i potser fruit de la il·lusió, tinc ganes d’argumentar públicament el suport al President Mas.

Els que em coneixen saben que no em sento massa proper a la ideologia imperant a CDC, el liberalisme progressista. Bo i acceptant que el liberalisme polític ha aportat grans coses (el respecte –kantià- per l’autonomia de la persona, per exemple), em sento més proper a un republicanisme moderat que demana tornar la política a les seves arrels morals –no necessàriament religioses- i que és hereu d’una tradició que va des de l’antiguitat i el renaixement italià, fins als pares del republicanisme nord-americà (tradició que, tristament, té molt poc a veure amb el Partit Republicà actual). Aquí doncs, no hi ha els motius.

Tampoc votaré al President Mas per col·laborar en la tant citada majoria absoluta i els seus beneficis de cara a fora. La força del sobiranisme parlamentari em sembla més important. Els que hagin llegit l’última de les prèvies que he tingut l’honor de poder oferir-els-hi aquests darrers dies, ja s’imaginaran què penso de les majories absolutes. De fet, el President Mas ajuda molt més al país quan parla d’anar-hi tots junts -com va fer dimecres a 8tv-, que no pas quan ens reclama majories absolutes-. No estem per partidismes.

El President tampoc té el meu suport perquè abanderi el camí cap a l’Estat Propi, per molt sobiranista que em senti. Les meves raons tampoc passen de forma absoluta pel fet de la seva bona oratòria i coherència, ni per l’evidència que si hom és moderat políticament, difícilment té altra opció.

El meu suport al President és senzillament per una única qüestió, més important fins i tot que l’anhel independentista. Aquesta qüestió és la defensa del dret democràtic a decidir. Aquestes paraules tan gastades darrerament signifiquen un principi democràtic bàsic de gran importància que és el punt de partida de tot projecte col·lectiu que vulguem tirar endavant, sigui el de CIU o no. Són la veu d’un principi que cap persona que es digui demòcrata ens pot negar i esdevenen, a més, l’estratègia adequada –millor que cap altra dins el sobiranisme, fins ara- en l’Europa democràtica. El President Mas ha estat l’artífex d’aquesta defensa i l’ha encertat al plantejar-ho en aquest sentit i, per tant, li reconeixeré. L’ha encertat en el plantejament perquè tal defensa esdevé un argument més potent –per ser més bàsic- que la defensa de la independència d’ERC i que qualsevulla construcció social determinada defensada per ICV.

Mirin si aquest reclam és important, tant en el contingut com en la forma, que senzillament ha posat de manifest que n’hi ha que no respecten el dret democràtic a deixar parlar un poble (PP) i que n’hi ha d’altres que ens diuen que sí, però amb condicions (PSC).

Així doncs, bo i esperant un gran resultat del conjunt del sobiranisme, donaré suport al President perquè en aquesta cruïlla històrica és qui lidera la defensa de quelcom més important que qualsevol anhel nacionalista o de classe. El President es presenta defensant el dret de guanyar-nos la veu per construir el país que vulguem, una veu que només pot venir de nosaltres, els ciutadans. Per tant, guanyem-lo!

@jordifeixas