Mai heu tingut la sensació d’haver estat perdent el temps?…
Us sona la frase: el que m’hagués estalviat, si ho hagués dit abans…
I no n’aprenem, ens tornem a tancar i a patir en silenci allò que ens fa mal i no recordem que en el fons tots som molt semblants i que el que ens fa callar és la por irracional.
No ho veieu?… La solució és compartir i descobrir que tenim dret a sentir.
Sentir les emocions per poder racionalitzar-les i entendre’ns més bé a nosaltres mateixos, individualment i com a societat.
LLIBERTAT – Va ser esgotador, no hi cabíem, feia molta calor i van ser moltes hores dempeus. Però va ser molt emotiu i encoratjador.
VIURE – Quan va acabar les portes del recinte estaven tancades i van trigar molt en sortir però fora ens esperaven els gegants i la música i vàrem poder respirar i córrer pels carrers amb joia…Ens diuen la Maria Navarrete i el seu marit en Josep Manuel
I, la Joana Nevado, amb el seu poema ens interpel·la a viure en plenitud, per poder sentir el que realment som, amos de la nostra llibertat.
Dret a tenir drets
Desperta’t! no estàs somiant,
allò que et sembla impossible,
el temps t’ho pot retornar.
No goses parlar-ne,
no ho goses exposar.
Si ho amagues per dins,
segur que et farà mal.
Aixeca’t! encara tens força per enraonar!.
Treu-te les pors, les angoixes.
Lluita per la teva llibertat!
Disposes d’una eina que t’escolta,
un refugi, un guardià.
Crida’l! demana’l!
No el deixis marxar.
Ell et marcarà un camí
on poder-te aixoplugar.
És el dret a tenir drets,
que sempre, sempre
et defensarà!
