La polèmica va saltar en saber-se que una parella de la Guàrdia Civil anotava les adreces d’edificis amb estelades a Sant Celoni. Excel·lent l’actitud de veïns i persones que ho van veure no caient a cap tipus de provocació, que molt probablement és el que buscaven els verds.
 
Excel·lent també la reacció a internet, principalment al tuiter amb l’etiqueta #GuàrdiaCivilTincEstelada plena d’ironia i sarcasme. Majoritàriament amb bon humor i reivindicació. I és que no deixa de ser molt gràfic pel context que vivim contraposar dos agents prenent nota de forma patètica de qui té estelades penjades al seu balcó, amb milers de ciutadans responent amb bon rotllo.

Alhora, hem sabut que el Govern espanyol vol impedir (si no es dóna permís previ) les disfresses de la Guàrdia Civil per Carnaval. Costa de creure… però un dia que tenien l’ocasió d’intentar ser simpàtics, acostar-se a la gent, fer-se populars… va i ho prohibeixen. ‘Marca España’, li diuen.
 
Ara bé, posant-nos trascendents, hi ha coses que no poden succeïr. I quan estem parlant de l’àmbit públic encara hem de ser més curosos. Així doncs, pel tema de les disfresses no en faria més cas (tot i que no m’extranyaria la reacció contrària: que aparaguessin en massa disfresses amb tricorni), però sí que cal que la responsable del cos a Catalunya, la incombustible (per ara) Senyora Llanos de Luna, coneguda pel poc apreci que té cap a tot allò que faci olor a català i/o catalanista, doni explicacions per l’afer de Sant Celoni (suposem que no ha passat enlloc més). ERC ja ho ha sol·licitat.

I és que ha d’explicar a què coi es dedica aquest cos. I si no tenen prou feina, que se’n vagin. De fet, encara que tinguin feina a fer (alguna cosa fan), ja l’haurien d’acabar de traspassar al nostre cos policial: els Mossos d’Esquadra. 

 
Per altra banda, a Prats de Lluçanès els vam veure la setmana passada -com tot sovint-, i ja vaig pensar que potser comptaven estelades -hi tenen una estoneta de feina-, però sembla ser que aquí hi venen per qüestions de permisos d’armes. Una tasca que també ens podríem fer nosaltres. Una feina que ja ens farem nosaltres, aviat. Queda dit.