La carretera és molt llarga, no té fi
hi ha trossos pedregosos, altres suaus,
els revolts i les dreceres sovintegen en el camí
i el perill pot estremir-te en un dels caus.
Pots trobar-te amb una fera que fa por
pots trobar-te amb una flor per olorar
a la nit t’acompanya la foscor
i de dia hi ha una pedra on reposar.
Els ocells xiuxiuegen en el cel,
pots sentir la remor del rierol
també et trobes una nit sense cap estel,
i t’aferres a una mà que et pot donar consol.
Quan la por t’acompanya i sents neguit
trobes la llàgrima que et baixa rostre avall
i s’alleugera poc a poc tot el teu pit,
si mires dins la foscor de trobar un clar mirall.
La nostra vida és un camí,
més llarg o curt, més pla o costerut,
ningú no pot triar el seu destí
però sabem si caminem bé o ens hem perdut.
Una pujada, una baixada, el terror o l’alegria
ens acompanyen constantment al caminar,
tantes penes, tantes ànsies cada dia
per no saber el que ens trobarem demà.
