Fa uns dies des del Col·legi de Metges de Barcelona van organitzar un col·loqui sobre “La salut i el cànnabis”, un debat necessari que reflexa la preocupació de molts professionals de la psiquiatria i la psicologia, sobre tot infantil i juvenil.

Preocupació pel fet que, de manera intermitent,  van sorgint iniciatives per part d’algunes forces polítiques i moviments socials al voltant de la regulació i el consum del cànnabis. Per això es van voler presentar les evidències aportades per un estudi internacional publicat darrerament al The Bristish  Medical Journal, estudi que agafa totes les evidències científiques i les analitza.

Evidències que surten dels estudis i de  la pràctica clínica i amb suport de farmacòlegs sobre els efectes nocius del consum del cànnabis i la marihuana entre els menors i adolescents.

També, i cal destacar-ho, es va presentar un decàleg sobre La Salut i el Cànnabis que vol ser una resposta a les consultes formulades al Col·legi per part de ciutadans i ciutadanes i entitats.

Com molt bé expliquen els neuròlegs el cervell humà es desenvolupa des d’abans del naixement i continua fent-ho fins als 20-25 anys. Al llarg d’aquesta etapa, és especialment vulnerable als efectes de les substàncies adictives que hi puguin incidir. Hi ha evidència que els riscos de dependència física i d’addicció i altres conseqüències negatives augmenten  quan l’edat d’inici del consum de cànnabis és més baixa.

I si ara anem a l’estadística de consum de Cànnabis del Ministeri de Sanitat de l’any 2022 el 26,2% de les noies i el 27,2% dels nois entre 14 i 18 anys han declarat consumir cànnabis de forma esporàdica, a Catalunya (2021) aproximament 3 de cada 10 estudiants de secundària, el 32,3% van admetre que havien consumit cànnabis alguna vegada a la vida, mentre que els que en van consumir en els últims trenta dies van representar el 17,4% dels alumnes a partir dels 14 anys.

Però darrerament sembla que l’edat d’accés al consum disminueix, al voltant dels 12 anys, i com diu el Dr. Vieta (Hospital Clínic), a aquestes edats el consum encara que esporàdic genera risc de psicosi.

Un aspecte que ens ha de fer reflexionar i que es va manifestar també a la Jornada va ser que els joves relacionen el consum amb el malestar emocional, és a dir que associen el consum no només al fet social i a la curiositat, sinó també al no pensar, a l’increment de l’autoconfiança o a l’ajut per afrontar els problemes.

Quan els joves arriben a la consulta pel tractament, un 30% ho deixa, un 30% disminueix el seu consum i un 30% es manté.

El cànnabis i els productes derivats estan àmpliament disponibles en diverses formes. Aquests productes es poden menjar, beure, fumar o vaporitzar. Hi ha constància que el cànnabis disponible avui és molt més potent que anys enrere, fet que n’incrementa la toxicitat, tot i la baixa percepció sobre els danys que causa.

I aquí la preocupació per la banalització i certa normalització que s’està produint, i la baixa percepció sobre els danys causats pel cànnabis entre els infants i joves. Quant s’explicita a mares i pares és massa comú el comentari de “bé un porro no passa res, tots n’hem fumat en algun moment”

El consum freqüent de cànnabis durant l’adolescència està associat a  dèficits d’atenció i memòria, fins i tot, després d’un mes d’abstinència. L’ús crònic del cànnabis està relacionat amb la disminució del quocient intel·lectual i del rendiment escolar. I més risc d’aparició precoç de trastorns psicòtics greus, com l’esquizofrènia.

Són moltes les raons que ens han de portar a ser molt prudents, quan es vol avançar en la regulació. Cal separar l’ús lúdic de l’ús medicinal, una cosa és la planta i l’altra el medicament. El cànnabis és una planta, no un medicament, i els components són diferents.

Certs derivats sintètics del cànnabis estan aprovats com a medicaments per a indicacions específiques i molt concretes. Hi ha una escassa evidència que suggereixi que els cannabinoides millorin els trastorns i els símptomes depressius o els trastorns d’ansietat. Es refereix certa eficàcia en casos d’epilèpsia, dolor crònic, esclerosi múltiple.

Els i les professionals de pediatria dels centres d’atenció primària demanen al Departament de Salut una revisió i actualització de les eines i protocols de la Infància en Salut per poder respondre a aquesta demanda creixent.

També cal posar al dia el Pla de Drogues de la Generalitat i endurir la llei d’addiccions. Ens sembla bé endurir el consum de tabac a les terrasses dels bars, que jo defenso, i no li donem importància al que fuma un porro al costat.

Hem de promoure polítiques clares de restricció de cànnabis per sota dels 25 anys.

He volgut posar dades i elements, que no són meus, són dels estudis i del decàleg del Col·legi de Metges de Barcelona, com un gra de sorra més a aquesta necessària reflexió.

Acabat l’article, trobo un article a El Periódico on explica que les màfies manipulen genèticament les plantes de marihuana per augmentar la producció i doblar la presencia del THC, l’element psicoactiu. Un element més en aquesta reflexió.