Els dies d´ estiu son propicis per que surtin a relluir aquells colors de la vida que durant l´ any resten amagats entre les nostres neurones. Entre els mesos de setembre i juny la nostre vida transcorre amb un cert domini de la rutina. Aquell company de viatge que ens genera sentiments tant contradictoris. Moltes vegades desitjaríem deslliurar-nos-en, però sense èxit. Però, alhora, el volem retrobar quan ja portem masses dies de vacances. Sobretot si encara romanen nens en edat escolar a la família. I els que us hi trobeu ja sabeu del que parlo. Per tant, benvinguts l´ ordre i l´ organització familiar que la rutina comporta ¡¡. Però, si deixem que la rutina imposi del tot les seves regles de joc, ens trobarem que alguns dels colors del estiu perdran la seva brillantor. I els colors que lluiran en la nostre vida seran els de la falta d´ ambicions personals i de país, el tedi i el cofoisme, una excessiva racionalització de tots els nostres moviments, el fet d´ esser impecablement prudents en totes les nostres decisions, el “fer perquè toca”,…..

Per la majoria dels mortals que hem de treballar per viure i tenim fills en edats escolars, l´ estiu es la pausa anual de més llarga durada. Per a mi son dies ens els que intento tornar tota la seva brillantor a aquells colors de la vida que la resta de mesos del any han quedat una mica apagats. I quins son aquests colors a que em refereixo ?. Dons cadascú pot fer la seva tria. Per a mi son els colors de la fermesa alhora de fer realitat les ambicions personals i de país, més enllà de conformismes fàcils, de l´ afany de cultivar l´ esperit, de la voluntat de veure amb ull crític tot allò que els mitjans de comunicació ens volen fer empassar amb cullera, o del fet d´ acaronar amb tendresa aquelles relacions d´ amistat o familiars que al llarg del curs han restat malmeses. Alguns em direu que aquests colors també llueixen al llarg de l´ any. Hi estic d´ acord. Però la plena lluentor d´ aquests colors brilla en la seva màxima plenitud sota el sufocant sol dels mesos de juliol i agost ¡¡. I, alhora, aquesta lluentor també ens il·lumina per confirmar rumb; el vaixell de la nostre vida navega en direcció correcte, o cal corregir rumb de navegació ?.

Tot just estem als inicis del mes de setembre. Ara mateix som a la plana començant a caminar, un any més, per arribar al cim en el proper mesos de juny o juliol. Tots nosaltres portarem a la motxilla algun els projectes que hem elaborat a la llum dels colors del estiu. A tots els que teniu la paciència i generositat de llegir els meus articles, voldria demanar-vos que aquest any no sigui un altre any qualsevol. Em permeto la llicencia de reclamar-vos que, especialment aquest any, no esmercem esforços per que els colors del estiu mantinguin la màxima lluentor també al llarg de l´ any. El nostre país necessita persones amb idees clares disposades a lluitar per que aquestes idees i projectes s´ acabin fent realitat, en mig d´ un entorn que ens vol imposar els colors de la resignació, desesperança, cofoisme i mediocritat.

La època que ens està tocant viure es dura i no convida massa a parlar de colors. Però, si alcem la vista cap el horitzó ens adonarem de la circumstancialitat d´ aquesta etapa. I si, entretant, no hem parat compte de mantenir aquests colors del estiu amb la seva màxima lluentor, quan els vulguem tornar a fer brillar ja serà massa tard perquè s´ hauran apagat per sempre. I la rutina ens haurà imposat del tot, i per sempre, les seves regles de joc.