Apareix un nou sondeig del CEO que esdevé un torpede contra el cofoisme independentista. Per primer cop després de 2 anys queda reflectit en una enquesta que el ‘sí’ a la independència no seria la primera opció dels catalans. Per bé que això s’ha de posar en quarantena pels pocs punts de diferència entre una opció i l’altra, se’ns indica que no tenim pas tota la feina feta.
Si a Catalunya es tingués un coneixement més generalitzat de la història del propi país i del país veí, difícilment algú faria cas dels cants de sirena del reformisme espanyol. Però les coses són com són i, tal com un dia un empresari em va preguntar, amb to sorneguer, de què servia estudiar història, ara Podemos es podria convertir en la nova estafa a Catalunya per anar passant uns quants anys més sota el jou espanyol. Si es veiessin amb els meus ulls aquells que creuen en la independència en funció de qui governi a la metròpoli, no farien aquestes coses tan estranyes, però el cas és que existeixen i que tampoc és un fenomen tan anòmal perquè, en observar el cas d’Escòcia, hi veurem que molt del vot independentista era contra el conservadorisme de Westminster.
Més que mai cal posar sobre la taula el “tenim pressa” d’Heribert Barrera. Mas va dir a la sessió de control de dilluns que el problema no és el ‘quan’. Perdoni, però el ‘quan’ pot esdevenir el principal problema si no anem per feina. ERC ja ha baixat respecte els sondeigs d’octubre, CiU ja torna a ser primera força segons diverses enquestes, així que no cal que continuï pressionant i perdent el temps amb una formula que tots els números que s’han fet fins ara ens assenyalen com la pitjor per a l’independentisme. Per més que això minvi el gaudi i la fruïció de l’independentista calçat amb VamCats, convé posar-se a treballar des de tots els fronts possibles i deixar de discutir sobre una conferència d’aquell 25 de novembre que ja ens sembla tan llunyà.
Els partits que resolguin ràpid: reunions de mitja hora o, si convé, de cinc minuts. I la “societat civil” que es deixi de prepotències i es dediqui més a convèncer. Són habituals les amenaces de “passar per sobre dels partits” proferides per qualsevol indocumentat des de les xarxes socials i, fins i tot, he llegit propostes de gent més documentada per tal que l’ANC es presenti a les eleccions, cosa que seria el camí més ràpid cap al ball de bastons i posterior desaparició. Queda molta feina per fer i ens estem dedicant més al folklore i a l’estratègia de nyigui-nyogui que al proselitisme.
