Les consultes del 13-D atemoreixen. Espanya no les pot evitar ni prohibir perquè neixen d’iniciatives populars i privades. Però els socialistes tenen una manera d’intimidar o d’amenaçar que amaguen sota la fórmula de “recomanar”. Només així pot entendre’s el comunicat del Departament d’Educació en el sentit que “recomana” que no es debati sobre les consultes en horari lectiu. Quan un socialista recomana és que amenaça. El llenguatge políticament correcte. Jo no t’amenaço, només et dic que et recomano que no ho facis. Mai no et diu, però, què passarà si no compleixes la recomanació. I no passarà res perquè no pot passar res. Nosaltres no els hem fet cas i hem organitzat un acte, en horari lectiu, res, 45 minuts, en què la comissió organitzadora ha fet una conferència sobre el sentit i significat de la consulta. I, quan les qüestions identitàries no quallaven prou, aleshores l’esment a les pèrdues econòmiques diàries que el fet de pertànyer a Espanya suposen ha fet que tothom, adolescents de 17 anys, hagi assentit convençuts que el dia 13-D votaran sí a la independència. Espanya mai no ha aconseguit fer-nos sentir orgullosos de res. Al contrari, més aviat ens ha fet sentir vergonya. Mai no hem gosat, a l’estranger -parlo per mi, però segur que per moltes altres persones- dir que som espanyols. Ens ha fet vergonya dir-ho i ens hem identificat sempre com el que som i sentim , catalans. I si no ens han entès, hi hem afegit, com a màxim, Barcelona. ¿Com podem acceptar de ser espanyols si no ens en sentim? Els socialistes espanyols del PSC recomanen que no es debati sobre si som o no som espanyols. No volen que es pregunti res, no volen saber res. Bé, aquesta recomanació no ha fet cap efecte. I tampoc no n’hauria fet si s’hagués presentat sota el veritable nom d’amenaça, tot i que encara no sabem, però, en què consisteix tal amenaça. Sentir-te català o sentir-te espanyol és una cosa. El pitjor de tot és no sentir-te d’enlloc. Els socialistes quan recomanen és que t’amenacen. És el seu llenguatge i cal conèixer-lo. T’amenacen amb el fet que no et sentis d’enlloc. T’amenacen amb la mediocritat i el relativisme. Als socialistes catalans i espanyols no els toca la camisa a la pell. Del PP no cal ni parlar-ne. Suor freda.
