Avui m’he adonat que ja havia començat la campanya electoral. He sortit a fer un tomb per la vila on resideixo actualment i he sentit música. En un plaça del centre de la vila un animador tocava un orguenet amb no gaire gràcia, amb aquell ritme invariable amb què en els concerts de música popular els músics solen obsequiar-nos en aquest país, com si volguessin fer ballar un ós lligat amb cadenes.
L’entertainer mostrava interès a saber si la coca que mig centenar de pensionistes dels casals d’avis locals deglutien amb una indissimulada ànsia, com si fes dies que no feien anar les barres, era prou bona. El fet de tenir la boca plena de coca no impedia als pensionistes de trascolar fantes i copes de cava al mateix temps, però es veu que sí que els impedia de respondre l’organista, que sense desanimar-se gens ha atacat una altra peça que també feia txunda-txunda. Les dones anaven guarnides amb els vestits de festa major i acabaven de sortir totes de la perruqueria. Els homes intentaven dissimular la incomoditat que els produïa l’americana, i fins i tot la corbata en el cas d’alguns valents. Davant l’estrada del músic, tres o quatre fileres d’audaços demostraven el profit que els han fet les classes de ball en filera que han estat seguint aquest hivern –per a desgràcia de les persones que han de treballar en els mateixos edificis on ells es dediquen al bonic art de xafar ous.
Desconec si és costum d’aquesta vila dedicar un dia del mes de juny als casals d’avis, que molt bé podria ser. Però la constant desfilada de polítics esquerranosos per entre les rengleres de taules i cadires em fan sospitar que tot plegat fa tuf de convocatòria electoral, i que els pobres avis han estat atrets a la plaça per la promesa d’un tall de coca de franc. Els ajuntaments ja s’han encarregat que els president dels diferents casals hagin estat directament escollits entre els militants dels seus partits que s’hi presenten. La realitat és que els casals d’avis, igual com passa amb les associacions de veïns, són un feu molt ben treballat per les organitzacions d’esquerres.
Així hem aconseguit que unes persones que el franquisme es va esforçar de valent per mantenir aculturitzades, hagin passat directament de les manifestacions de la plaza de Oriente o votar els socialistes, els comunistes i, ara mateix, els “ciudadanos cunyaos” exactament pels mateixos motius de sempre. Els pensionistes seran la massa més important de votants en aquestes eleccions. A mi ja no em falta tant per ser-ho.
Pere cert, sembla que Espanya ha guanyat una selecció exautonòmica amb un gol de Piqué. Ja podem dormir tranquils.
