Eleccions europees: rècord d’abstenció?

Brussel·les, 5 de maig de 2009

El mes que ve hi ha eleccions al Parlament Europeu, en les que l’abstenció podria assolir dos terços de l’electorat.

Davant tal esfereïdora perspectiva, les autoritats comunitàries s’han posat a tremolar i han endegat una campanya multimilionària per animar-nos a votar. Segons una enquesta, molts futurs abstencionistes no pensen acudir a les urnes perquè “no coneixen prou el paper del Parlament Europeu”. La Unió Europea pensa que, si els ho explica, votaran. Quan algú es desentén d’una cosa perquè no la coneix prou, sovint el que vol dir és que no li interessa gens.

Malauradament, les classes dirigents tendeixen a infravalorar la intel·ligència de l’electorat. La gent no és tonta, percep quan val la pena votar i quan no. Es parla molt de l’afartament ciutadà de la política, de desencís, però el fet és que a l’Estat Espanyol s’assoliren participacions al voltant o per sobre del 75% en les dues últimes eleccions generals, on els ciutadans perceberen que hi havia quelcom important en joc.

El Parlament Europeu, contràriament als seus homòlegs nacionals, no té cap dret d’iniciativa per legislar; no exerceix el control de cap govern perquè no n’hi ha, de govern, i per tant tampoc no hi ha majoria parlamentària que el sostingui, ni minoria d’oposició, ni res de res. Malgrat els graduals avenços en competències amb cada nou Tractat, i tot i que gaudeix de poders substancials com l’aprovació del pressupost comunitari, el control de la Comissió (a la que pot tombar, com succeí a Jacques Santer el 1999) i el poder de co-decisió legislatiu amb el Consell de Ministres, la Cambra europea resta en molts aspectes un parlament de fireta en un entramat institucional amb un fort dèficit democràtic.

Hi ha detalls que il·lustren la poca seriositat amb què sovint es pren al Parlament Europeu. D’entrada, molts partits polítics aprofiten els seus alts sous i altres prebendes per usar-lo com a cementiri d’elefants per a polítics “cremats”. Un exemple n’és la Ministra de Justícia francesa, Rachida Dati, a qui Sarkozy es treu de sobre facturant-la cap a Europa. (D’ella s’ha rumorejat que el seu fill és de José María Aznar: algú pensava que la política és avorrida?). Males llengües diuen que el PSOE intentà una sortida similar amb Joaquín Almunia, que a la tardor conclourà el seu mandat com a Comissari europeu d’assumptes monetaris i financers, però que ell s’hi negà.

Per altra banda, i en part degut a l’alta abstenció, l’Assemblea europea sol reunir exemplars d’una interessant “fauna” de diputats extremistes que la desprestigien, com els els ultradretans Front Nacional francès, el Vlaams Belang belga, el LAOS grec i el Partit de la Independència britànic. A l’antiga zona d’influència soviètica, la situació encara és més greu, amb representació dels antisemites Lliga de les Famílies polonesa, el Partit Nacional Eslovac, i la Unió Nacional ATAKA búlgara.

Finalment, hi ha la ridiculesa de la multitud de seus d’aquest Parlament. Els plenaris són a Estrasburg, les comissions a Brussel·les i l’administració a Luxemburg. Deuen prendre el contribuent europeu per imbècil.

Tals decisions responen a orgulls nacionalistes anacrònics. Que es traslladi d’una vegada TOT el Parlament a la capital d’Europa, consolant a França amb alguna “piruleta”. Quant a Luxemburg, tenen el Tribunal de Justícia, són els quatre gats més rics de la UE i no s’haurien de queixar.

Tanmateix, és important que votem el 7 de juny. Al cap i a la fi, el Parlament és l´òrgan comunitari més democràtic, i ja avui la majoria de les decisions econòmiques que ens afecten es prenen a la UE. Els dos grans grups parlamentaris, el Partit Popular Europeu i el Partit Socialista Europeu, han acordat que qui obtingui majoria podrà presentar el proper candidat a President de la Comissió. Tot i que encara serà el Consell de Ministres qui decidirà, el Parlament es podria negar a confirmar un candidat que li desagrada.

En clau catalana, és important votar perquè amb una única circumscripció estatal, com menys vots surtin de Catalunya més comptaran els sortits de Valladolid. Siguem bons europeus el dia 7 de juny.

Consultora internacional en comunicació pública. Mestratge en Relacions Internacionals per Columbia University; Mestratge en Estudis Europeus i llicenciada en Dret per la UAB. Des de 2007 ha impartit classes a la UOC i a l'Escola Superior de Relacions Públiques (ESRP) adscrita a la UB. Candidata a les eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig de 2019 a la llista unitària de Junts per Catalunya amb el President Carles Puigdemont.
Article anteriorSindicalista d’entre setmana
Article següentIBARRETXE