A Catalunya l’excés de construcció esdevé un problema, econòmic un cop ha esclatat la bombolla immobiliària, i ecològic. Resulta que la superfície urbanitzada, amb residències i infrastructures, ha crescut sis vegades més que la població els darrers deu anys. Això ha comportat greus conseqüències per al medi ambient, entre les que destaquen l’augment de pol·lució, la utilització del sol en zones de dubtosa legalitat, la creació d’una barrera prop de la costa, l’alt grau de pavimentació, etc.
El problema és que mentre unes dependències administratives es preocupen d’una cosa, d’altres fomenten en ocasions tot el contrari, sense que hi hagi una actuació política del tot coordinada.
El problema de la contaminació és també preocupant. Mentre interessa vendre cotxes, com a símptoma de bonança econòmica, ens trobem també amb les greus conseqüències que el seu excés té per a la pol·lució mediambiental. Especialment l’àrea de Barcelona presenta unes característiques difícils, que exigeixen l’impuls d’un pla de descontaminació. El cas tradicional dels purins també mostra una situació alarmant. I la dependència cada cop més gran del consum elèctric obliga a noves interconnexions transfrontereres.
En canvi, tot s’ha de dir, s’han multiplicat les depuradores i els reius tenen més bona presència, i els boscos per regla general no es troben tan malament com fa uns anys. Ens cal, però, una consciència més ecològica i de respecte per l’entorn, pel medi natural i per no malbaratar les energies. Una nova cultura cívica, de respecte als altres, i a nosaltres mateixos, com a responsables de tenir cura del medi ambient que ens ha estat llegat. Només tindrem un país digne per a viure, si entre altres coses, tenim molta cura del medi natural.
Com es recorda sovint, ni els recursos ni la natura son il·limitats. I nosaltres tampoc. Tenim el deure moral d’ésser respectuosos amb el país.
