El potencial català escapa a qualsevol previsió. I la prova de tot plegat, és la celebració del referèndum d’autodeterminació el passat primer d’octubre de 2017. És una fita que marca un punt i a part en l’existència dels catalans. La seva proesa, de caràcter democràtic, consisteix en haver avançat sense haver perjudicat en res els drets nacionals dels catalans.  Certament, com a nació aquest poble pot exercir, amb tot el dret, qualsevol opció, inclosa la secessió unilateral, amb totes les seves més diverses intensitats. Tanmateix, ha optat, deliberadament i de la forma més difícil, per la via democràtica i participativa. I a partir d’aquí en va sorgir el referèndum d’autodeterminació, com a culminació d’una cadena inicial de consultes populars per la independència amb una gran participació i compromís. Ara aquesta conquesta social i cívica se suma a la realitat històrica i nacional de Catalunya. I com a conquesta és indefugible per a tots els catalans, àdhuc els seus polítics actuals. El mandat democràtic del Primer d’Octubre és una autèntica cisalla per a tots, i la seva efectivitat una causa irrenunciable. Els polítics catalans només poden treballar tenint en compte aquesta veritat democràtica i aquest anhel nacional. Si l’obliden o el menystenen, encara que l’anomenin o en parlin, estaran girant l’esquena a la democràcia i als catalans que van votar lliurement poder viure en un nou estat, català, en forma de república.