Emparat en el dret a llibertat de pensament, creença, opinió i expressió, tothom pot pensar el que vulgui.
Segons la nostra ideologia, creences, cultura… Uns tendirem a pensar una cosa, els altres la contraria. Aquests dies hem assistit al judici legal i públic d’una de les dirigents del moviment independentista, per alguns presumptament innocent, pels altres presumptament culpable.
Per mi el més rellevant del cas és que opinions a banda, culpable o innocent, tots hauríem d’estar d’acord que tothom hauria de tenir garantits els seus drets fonamentals. En aquest cas sembla que hi ha dubtes raonables de què es podrien haver vulnerat. S’haurà d’aclarir en altres instàncies superiors, segurament molt superiors. Unes instàncies que allunyades de l’opinió pública i mediàtica hauran de valorar fets. L’opinió és lliure. Legalment, no hi ha opció, tothom té dret a la presumpció d’innocència, el dret de defensa, a un tribunal imparcial, a les garanties processals pertinents, a un judici just… Aleshores tindrem la prova definitiva de si aquest judici ha estat polític. Sabrem si la sentència està basada en fets provats o en els prejudicis dels membres del Tribunal envers una persona que recordem que mai no s’ha declarat autora dels fets que li imputen, però sí que s’ha declarat independentista.
En tot cas passi el que passi, qui ha convertit aquest judici en polític no haurà estat la MHP Borràs, hauran estat les opinions que han manifestat alguns membres del Tribunal, i els actes que han fet alguns polítics, executant un reglament que presumptament sembla que podria vulnerar drets fonamentals dels seus diputats i diputades.
Les vulneracions de drets és el que a mi em preocupen, espero i desitjo que tribunals europeus ho aclareixin i que si és el cas s’esmenin, tant si són fruit dels prejudicis dels jutges, com dels polítics.
Tant de bo que hi hagués una manera perquè als membres del grup objectivament identificable dels catalans independentistes, ens acusin del que ens acusin, ens poguessin jutjar directament Tribunals Europeus. Sembla que l’Estat ens considera a tots terroristes. Coneixem com l’Estat espanyol va trobar la manera de vulnerar drets als terroristes aprofitant l’opinió pública i mediàtica. Potser faríem bé de recordar-nos, a nosaltres mateixos, que els terroristes, els corruptes, els bons, els dolents, els que pensen com nosaltres i els que no, tots tenim els mateixos drets.
Si bé políticament podem discrepar, potser estaria bé que en la defensa dels drets anéssim a la una. I en cas de dubte de si hi ha vulneració o no de drets, esperéssim pacientment i prudentment el dictamen de les instàncies neutrals i imparcials abans de tirar-nos els plats pel cap.
