Ben segur que els fundadors i primers líders històrics d’UDC reposaran amb més pau, tot veient que al seu partit no tot s’havia perdut i que el llegat que van deixar no resta en mans dels que han apostat per una impossible entesa dins de l’estat espanyol, dels que neguen que la independència és l’evolució natural dels postulats fundacionals, dels que han fet de la política únic, permanent i exclusiu mitjà de vida, dels que formalment reivindiquen canvis en el sistema de partits perquè tot segueixi igual.
Ben segur que haurien preferit que els que donen aquest pas ara, haguessin fet sentir la seva veu ja fa uns quants anys, quan d’altres, des d’El Matí, ja ho advertien i ho van, en quasi solitud, intentar canviar sense èxit ni gaire ajut, ni al partit ni a la coalició. O no fa ni tres anys, quan en Josep Maria Vila d’Abadal tampoc se’n va sortir, patint les mateixes dificultats.
Hi ha qui ha escrit lamentant que els vots dels que en el seu dia van marxar són els que ara han faltat per guanyar la consulta interna d’UDC. Més aviat, si els que ara, benvinguts, desafien la direcció majoritària del partit, ho haguessin fet fa deu, o tres anys, en els respectius congressos, deu o tres anys de duranisme i bastons a les rodes del procés cap a la independència, ens hauríem estalviat tots plegats. I el partit, en comptes de quedar en mans del duranisme, hauria restat en mans dels que ara es proclamen, ben legítimament, hereus del 31. Ben segur que els fundadors i primers líders històrics d’UDC també ho haurien preferit.
D’aquelles antigues baixes en sortí l’associació el Matí, formada amb gent de diferent procedència i compartint els postulats recollits al seu manifest fundacional, que podeu trobar en aquets mateix digital. De les baixes d’en Vila d’Abadal també en sortí un nou moviment i, ara, amb la última crisi s’anuncia una nova plataforma anomenada Hereus del 31. Benvinguda sigui. Des de l’associació el Matí els desitgem tot l’èxit possible en aquesta causa compartida que passa per reforçar el procés català cap a la independència, per un model de justícia social que no és patrimoni exclusiu de l’esquerra, per una defensa fonamental de la persona com a eix sobre el que gira i es justifica l’acció política, en el marc natural de convivència que és la nació i amb els instruments necessaris per donar resposta a la persona i la comunitat, que és l’estat.
Algú legítimament pensarà però com és que els que van marxant en diferents moments però pels mateixos motius en comptes d’agrupar-se amb els que els han precedit passen cada un d’ells a constituir noves plataformes. L’associació El Matí no en té la resposta. En tot cas té sempre les portes obertes a tots ells i al mateix temps els desitja molta sort en aquest nou camí que comença i en el que segur, uns des de la mateixa vida civil, altres des de la mateixa professió política, ens trobarem treballant junts.
