Arrel de la crisis econòmica, social i política del 2008 la participació ciutadana esdevé una de les metodologies clau per recuperar la confiança de les administracions públiques. En aquest canvi de paradigma els infants no han de quedar al marge.
Per promoure la participació entre els infants i els adolescents l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat una guia metodològica per a la participació de la infància (de 6 a 12 anys) en la transformació dels espais públics (equiparable a d’altres àmbits de participació), que va fer pública el 2023.
El consistori de la capital catalana destina recursos i esforços a favor de la participació ciutadana infantil. A mode d’exemple, el passat 11 de maig es va presentar al Canòdrom de Barcelona (espai d’innovació de l’Ajuntament de Barcelona) el mòdul Decidimkids adreçats a menors de 14 anys empadronats a la capital catalana.
La necessitat d’elaborar una guia metodologia neix de la falta d’un text de participació ciutadana infantil, tant pràctica com teòrica, que pugui servir de guia tant en el cas de Barcelona com a municipis amb una cultura social similar.
La guia identifica que el primer que cal fer, per part de les persones organitzadores, en una experiència de participació infantil és respondres a cinc preguntes:
- Ens dirigim a un grup d’infants ja configurat prèviament? Quina és la seva vinculació? (grup classe, casal, esplai, extraescolar…). En el cas que el grup d’infants sigui creat prèviament es valorarà la cohesió i el sentiment a pertànyer al grup, mentre que si és creat ad hoc caldrà fer unes sessions de dinamització que permeti als nens i les nenes coneixe’s entre ells i elles.
- Aquest grup d’infants té algunes necessitats específiques que cal tenir en compte? La inclusió és clau per assegurar que tota la mostra pot participar en l’experiència.
- Com podem crear un grup que garanteixi la representativitat de la diversitat local a la qual fa referència el projecte? La participació ciutadana no implica que tots els infants, entre 6 a 12 anys, empadronats a Barcelona participin activament de totes les polítiques públiques infantils sinó que la mostra sigui més similar a la realitat. Per això, és necessari assegurar que la participació inclogui tots els diferents perfils socioeconòmics i amb proporció real.
- Coneixem el moment evolutiu en què es troben i les característiques per etapa vital? No és el mateix un infant de 6 anys que de 12 anys, és per això, que les persones organitzadores han de ser conscients de quin és el seu públic.
- Quin és el nombre de persones participants? Alguna persona referent del grup estarà present en la dinamització? Determinar el nombre exacte de persones que poden participar, amb la finalitat de no tenir un efecte invers de l’experiència, no és gent fàcil. Està clar que no poden participar dos infants i tots els centres educatius en una ciutat com Barcelona acabarien portant a assemblees sense sentit. A la vegada, la persona dinamitzadora serà clau pel bon funcionament de l’experiència participativa.
Una vegada ja respostes aquestes 5 qüestions, la guia planteja una sèrie d’activitats dinàmiques que serveixen per apropar els infants a la participació ciutadana. La gimcana de l’observació dels carrers i places és un exemple. Per aquesta activitat els infants s’han de desplaçar a una zona concreta del municipi i veure quin és l’estat actual del lloc. I, posteriorment, han d’analitzar la vinculació amb l’oïda, la vista, l’olfacte, el tacte i les emocions. Imaginem que anem a un parc municipal, amb la vista s’haurà d’identificar si hi ha zones verdes, si està il·luminat o no, si està net o brut, si està distribuït de manera correcta o no. Una vegada els nens i les nenes hagin identificat quina és la vinculació amb els diferents sentits, hauran de fer un DAFO i fer propostes de les mancances i les debilitats.
La guia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la participació ciutadana infantil ha de servir perquè altres administracions comencin a implementar i fiquin la participació infantil al centre de les polítiques públiques.
