Els toros
En dic així perquè sempre n’he sentit parlar amb aquesta expressió. “Fan toros” deiem, quan miravem TVE, la única que teniem, just abans “d’informar-nos” amb el NODO, blanc i negre, del moment. No sé si els toros és un espectacle tradicional de Catalunya, com sostenen alguns. M’agradaria però que em presentessin algun torero en actiu que, més enllà del lloc de naixement, parli català i no consideri aquest espectacle “la fiesta nacional espanyola”. I és que conec un català que és un excel·lent professor de Taichi i no per això aquest mil·lenari i recomanable art oriental forma part de la nostra cultura nacional. Aquí també val allò de cultura a Catalunya i cultura catalana. El futbol i el tennis tenen origen anglosaxó però estan ben arrelats a Catalunya i passen, per exemple amb el Barça o la selecció nacional, a ser un esport amb exhibició d’identitat pròpia. En canvi, amb els toros em sembla que és com si juguéssim sempre en camp contrari i amb un equip de fora. A mi no em preocupa el sofriment dels toros a la plaça, tot i que no hi he anat mai. Em sembla que em faria més impressió veure un escorxador o una granja de pollastres. Per això la meva oposició a les corrides de toros va lligada a tota la parafernàlia ejpanyola, amb vestit cenyit, paso doble, posat i caminar xulesc, sevillana i flamenc, que té la més cutre manifestació no tant dins de la plaça de toros sinó a les botigues de souvenirs. I és que no sé si és tradició de Catalunya o no però m’emprenya molt passejar pels voltants de la Sagrada Família o la Catedral de Barcelona, la Costa Brava o altres indrets turístics i veure com a principal reclam dels turistes el típic toro, el torero i la bailaora, com si això fos el més típic de Catalunya. No m`agrada que ens assimilin, ni que confonguin a la gent. I per això, no pel sofriment dels animals, no m’agrada que es facin toros a Catalunya. I, si a algun indret del nostre país, fan festes i espectacles semblants, benvinguts siguin i a conservar-los, que segur que no van acompanyades d’aquesta orterada de souvenirs. Per això crec que aquest és un tema també de catalanitat o espanyolitat, per més que els de sempre, i ja sabem perquè, insisteixin en el contrari.
En definitiva, si la raó per acabar amb aquesta agònica festa (nacional dels espanyols es clar) és que els animals no pateixin, ja m’està bé; així alguns catalans, animals o no, també deixarem de patir.
Ah! i em sembla bé que es doni llibertat de vot als diputats en aquesta qüestió però no entenc perquè el vot ha de ser secret. Els votants volem saber que en pensen els nostres representants. I si, com sembla, tots defensem un canvi de llei electoral que faciliti un apropament del diputat al territori i la seva elecció més directa, ja sigui en llista oberta o al menys desbloquejada, encara té menys sentit aquest vot secret.
I, si estant a Sevilla, em conviden als toros, cap problema; igual que a un rodeo de Wyoming.
