En el curs del temps
Fins que no vaig llegir, la setmana passada, l’article de Vicent Sanchis, que en parlava, no vaig tenir notícia de l’aparició del llibre d’Enric Sòria, “En el curs del temps” (Ed. Moll, octubre 2010). He corregut a comprar-me’l. Itinerari històric per la literatura catalana, i no tan catalana, a partir de textos que l’autor anà confegint al llarg dels darrers 20 anys i que aparegueren en publicacions diverses. És una gran notícia, l’aparició d’aquest llibre. Més de 500 pàgines de saviesa i erudició d’aquest poeta i escriptor i també professor d’Oliva, La Safor. Tot just començar, trobo l’article “Criteris i conjunts”, en relació a una antologia de Martí de Riquer sobre poetes catalans. Sòria hi esmenta el criteri de Riquer a l’hora de confeccionar l’esmentada antologia: “Incloure una selecció de poesies escrites en català per autors de tot el domini lingüístic juntament amb poesies en altres llengües compostes per autors nascuts a Catalunya”. I ja ho tenim. Literatura a Catalunya i literatura en català. Aquest és el tema. Sòria creu que en realitat, caldria distingir, no entre dues, sinó entre tres possibilitats: literatura a Catalunya, en qualsevol idioma; literatura en català, a qualsevol país; i literatura en qualsevol idioma que s’hagi escrit en qualsevol país de parla catalana. Molt bé. D’acord. Però, ¿no és, en el fons, tot plegat, molt més senzill? Literatura, poesia, catalana és aquella escrita en català sigui on sigui i encara que qui l’escrigui sigui letó, per exemple. Tot és molt més fàcil si l’adjectiu que apliquem a literatura es refereix tan sols a la llengua en què s’escriu. El català i barceloní Vila-Matas és un gran escriptor, però no pertany pas a la literatura catalana. El trobador Guillem de Berguedà, per més berguedà que fos, tampoc no pertany a la literatura catalana atès que escrigué en occità. La llengua determina l’adscripció a una literatura o a una altra. La nacionalitat de la literatura és la de la llengua en què s’escriu. Per cert, ¿què deu haver passat amb la tomba d’Anselm Turmeda, a Tunis? Turmeda, el torsimay, l’intèrpret, també es digué Abû Muhammad Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayûrqi. I forma part tant de la història de la literatura catalana com de la literatura àrab. I fou mallorquí.
Sigui com sigui, però, aquest llibre de Sòria és un tresor. Un llibre que honora una llengua i una literatura i és un d’aquells que no voldria oblidar mai. Ho diu el mateix autor al pròleg: “l’amor als llibres -a determinats llibres:aquells que no voldríem mai oblidar- és una passió que vol ser compartida”. I no es desdiu de completar, encara, aquest recorregut amb textos que ara no hi han tingut cabuda. Queda el futur, diu, que és el temps en què cada cosa podria esdevenir-se.
