Després dels resultats de les municipals a Barcelona des de CiU s’ha intentat, de nou, posar pressió a ERC com a contraprestació pel declivi electoral de la federació. Així, Duran i Lleida va remarcar en la seva carta setmanal que el fet que Trias sigui alcalde “depèn d’ERC” i Ramon Espadaler ha assenyalat que Colau no s’ha definit prou nacionalment per merèixer el suport d’ERC.

L’afirmació de Duran es fa obviant que no només depèn d’ERC el fet que Trias sigui alcalde. CiU i ERC no sumen majoria absoluta al consistori barceloní i, per tant, caldria incorporar una tercera força a aquest hipotètic govern. Aquesta tercera força sembla que hauria de ser el PSC que no és que no s’hagi definit prou en matèria independentista, sinó que és un partit obertament espanyolista. I parlant d’indefinicions, encara no sabem què vol l’UDC que encarnen Duran i Espadaler, però aviat ho sabrem. O no.

“Torna l’ERC de Montilla?” es preguntava Astrid Bierge a El Singular Digital i ho repiulaven entusiastament insignes convergents. A “l’ERC de Montilla” se li retreia, entre d’altres coses, haver fet President el perdedor de les eleccions. Ara sembla que cal fer alcalde al perdedor de les eleccions municipals per no ser “l’ERC de Montilla”. Si algú ho entén, que m’ho expliqui.

Torna la CiU d’Aznar? No diria tant, i això que Trias havia deixat les portes obertes a pactar fins i tot amb el PP –tal com ha fet diverses vegades al llarg de la passada legislatura. No diria tant perquè no crec que sigui així i no diria tant perquè crec que no és bo per a l’independentisme entrar en aquestes acusacions absurdes. L’espantall del tripartit sempre està a punt de ser mostrat com a delicte d’alta traïció: es veu que CiU aleshores era una formació nítidament independentista i ERC va preferir lliurar-se a l’abraçada espanyolista del PSC. Ben bé així.

ERC no pot proclamar Trias en aquesta conjuntura.  Si CiU hagués guanyat, aquest pacte encara tindria alguna mena de justificació, però en la situació actual només serviria per donar la raó al lerrouxisme que acusa els republicans de fer de crossa de la dreta. Si CiU es preocupa per l’independentisme, entendria que ERC miri de collar Colau tot el que pugui i faci de partit frontissa tal com ha fet al Parlament de Catalunya. Posar tots els ous a la mateixa cistella sempre ha estat un perill: CiU i ERC ni són, ni han de ser la mateixa cosa.