Avui en dia ja pots tenir o una discussió de taverna o un debat amb un professor d’universitat, tant li fa, quan treus el tema del liberalisme o del capitalisme de lliure mercat, els cables es comencen a creuar i l’únic argument d’autodefensa que surt és el mateix: “A tu et deu agradar el Trump, oi?” Sí, estimats, aquest és el dramàtic mantra, aquest és l’argument fàcil quan algú se sent atrapat en la seva pròpia contradicció, fruit del desconeixement profund o la desorientació ideològica ambiental que aquesta societat nostra traspua diàriament a través dels mitjans de comunicació. Crec que no hi ha res a fer.

Cap a on va Occident? El món sempre s’ha dirimit entre dos sistemes antagònics. No, no estic parlant de l’eix dreta-esquerra, aquest funest invent de cartró-pedra francès. Estic parlant del binomi proteccionisme vs mercat lliure, o, el que és el mateix, del mercantilisme i el nacionalisme econòmic dels estats enfront de l’obertura de mercats amb la lliure circulació de béns, capitals i persones. Perquè és clar, aquí de què estem parlant en el fons, de ser solidaris amb tot el món i de practicar la lliure competència per beneficiar a tothom, o de beneficiar primer els de casa? A veure, l’esquerra on es col·loca, aquí? I la dreta? Els liberals tot això ho tenim molt clar, ni les dretes ni les esquerres clàssiques tenen vocació de solucionar aquesta qüestió a fons, la seva acció política lliberticida impedeix que una societat es pugui autoresponsabilitzar i organitzar-se sola sota el prisma de la lliure cooperació i competència. Mentre la dreta ens fica la mà a la bragueta, l’esquerra ens la fica a la butxaca, i quan els hi expliques que l’hipertròfia estatal provoca corrupció, beneficis a les empreses amigues i insolidaritat amb els nouvinguts, et tracten de friqui o simplement d’outsider. I així estem, tothom patint i queixant-se del col·lapse actual mentre les solucions que ens proposen passen per engreixar encara més la bombolla estatal. “Dame veneno que quiero morir”!

Senyores i senyors, que quedi clar, el proteccionisme ens porta a la misèria, i el lliure mercat és un win-win per a tothom. Us ho explicaré d’una manera fàcil i esquemàtica. L’obertura de mercats no és una sortida de suma zero, al contrari, permet l’especialització i la divisió del treball a nivell internacional. Si jo fabrico millor això t’ho venc, i si tu fabriques millor allò t’ho compro. Així s’incentiva la qualitat de la industria local, i per tant, milloren les exportacions i de retruc els salaris. El proteccionisme, en canvi, estimula artificialment indústries nacionals ineficients i això automàticament porta a les classes mitjanes i baixes a sacrificar el seu salari real pel fet de no poder comprar productes més barats que puguin venir de fora competint amb els de casa. Si a més et dediques a posar aranzels als productes foranis, el que estàs fent és inserir un impost indirecte -un més!- que recaurà de nou a les classes més desafavorides. El ciutadà ha de poder comparar el producte i adquirir el que més li convingui fent que la demanda creixi, i així de retruc fer que l’empresari es capitalitzi més per reinvertir i crear nous llocs de treball. La roda del progrés jo li diria.

Tot això és el que aporta el lliure mercat, i aquest és el gran tema que hauria de dividir la batalla ideològica en el si de la societat. Com pot ser que l’esquerra proimmigració proposi salaris mínims de 1.000€ i proteccionisme pels naturals? Que potser vol deixar fora del mercat laboral els seus amics que venen amb una mà al davant i una altra al darrera? Com pot ser que el populisme de dretes s’escudi en un nacionalisme banal i identitari posant en perill el comerç internacional? Que potser vol ensorrar les seves empreses? Escolteu, aclariu-vos una mica, és un consell que us dono amb tota la modèstia, però això sí, sobretot, a mi no em torneu a posar exemples contradictoris posant el liberalisme en llocs on no li pertoca i en cantons foscos de la ment. Feu-ho almenys per vosaltres, i pel vostre sentit del ridícul.