Amb els dits planejo l’escorça

i els solcs de les tempestes.

 

Eren flames,

els boscos

sense escorces.

 

Els arbres enyoren la pell,

i jo, el foc que l’ha cremada.

 

Eren flames,

les sureres

sense escorces.

 

Així moren les arrels,

de l’arbre sense escorça.