I tant que hi ha d’haver blocs de temps taxat. Només faltaria que se’ls deixés llibertat per destinar a cada partit el temps que consideressin oportú. Ja fan prou decidint que expliquen, quan ho expliquen i quins talls de veu i imatges posen. Seran tant professionals com vulgueu però jo no me’n fio més que d’aquell periodista de El País (diario independiente de la mañana), que duia la internacional de timbre del seu mòbil i que em feia dubtar d’haver estat mai al mateix moment i lloc dels fets que narrava. Ah, i per una banda m’és igual si signen les seves informacions o no. Malament aniríem si el protagonista de la notícia fos la persona que l’explica i no els fets explicats. Encara resultarà el més normal del mon ajustar-se a les limitacions de la premsa escrita o audiovisual per raons econòmiques de valor de l’espai i escandalitzar-se quan es tracta de garantir el pluralisme polític. Potser poca gent creu i va a votar als partits, però si es presentessin els periodistes, salvant algunes excepcions, un desert, tindríem!.
