De por i temor envers els altres humans, parla avui J.F.Mira al Quadern. Por que prové segurament del fet que en el fons, d’espècies humanes, n’hi deu haver més d’una i de dues. Com a mínim, la que encarna el bé i la que encarna el mal. Aquests jihadistes, o no sé com dir-ne, que maten per matar i sense cap interès per la vida -ni la d’ells mateixos-, autèntic nihislisme d’aquests dies sòrdids i espantosos. També aquí, entre nosaltres, viu aquesta barbàrie sense il·lusió de cap Paradís, hem de ser-ne conscients. El caprici del mal i de l’odi. Temor d’aquests humans sense ànima i sense cap altre afany que no sigui el de destruir per destruir. No cal que ens hi allarguem més ni hi consumim més espai. Éssers que representen el mal veritable i més punyent. I és el mal que estenen, i encara el que capten, que fa por i que ens ha de fer estar en guàrdia permanent. És el gran combat, el gran combat per la pervivència de la llibertat i de la civilització. El museu de Tunis ahir mateix, però també nord enllà, alguna cosa grossa ha passat a Göteborg, em sembla. I fa un temps potser no ho hauria dit ni pensat, però ara sí i sense cap dubte: encara bo, de la victòria de Netanyahu.
