El 2013 és l’any de Salvador Espriu el poeta més emprat en els darrers anys de la dictadura franquista per reivindicar les llibertats, politiques, nacionals i sindicals del poble català. Raimon va musicar-ne part de la seva obra poètica que de fet va esdevenir himnes i cants de lluita contra la dictadura i per les llibertats dels Països Catalans.
Salvador Espriu
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985), va viure quasi sempre a Barcelona i està enterrat a Arenys de Mar, lloc on estiuejava i que va idealitzar amb el nom de Sinera. El seu pare era notari, va entrar al curs 1930-1931 a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona U. B., era el darrer anys de la monarquia borbònica d’Alfons XIII, el primer curs va estar marcat per grans manifestacions estudiantils, ja que fou proclamada la república el 14 d’abril de 1931. També va fer la carrera de Filosofia i Lletres, entre els seus companys de curs a Dret hi havia : el periodista Carles Sentis, l’escriptor Ignasi Agustí, un fill del Batlle de Barcelona Pi i Sunyer (als anys setanta i vuitanta del segle XX seria diputat i senador a Madrid d’ERC), el doctor Font Rius catedràtic d’història del Dret de la U.B., Víctor Torres (germà de Màrius Torres, dirigent i diputat d’ERC), un Boix i Selva (fill del president de la Caixa de Pensions i germà de l’antic director de Serra d’Or), el fill de Bofill i Mates (el poeta Guerau de Liost), el futur marqués de Marianao (Samà), reconeguts advocats barcelonins com Lluís M. Marin Mir o J. À. Félix Torres també hi havia entre els seus companys del mateix curs tres berguedans: Ramon Felipó Salada, mossèn Marcel•lí Aymerich Buxadé i Josep Maria Claret Huch.
Espriu quan era a la universitat va publicar Laia el mateix any que Ignasi Agustí editava el Veler van viure els anys convulsos de la segona república, la cruel guerra civil i post guerra de persecució de la llengua i cultura catalana. Cal situar en aquest context quan l’editor barceloní Joaquim Horta li va publicar a l’any 1957 Evocació de Rosselló-Porcel i altres notes (*), aquest editor sota la col•lecció Signe dirigida per Josep Romeu va publicar part de les primeres obres en català de post guerra d’escriptors com : J. V. Foix, Carles Riba, Gabriel Ferrater, Francesc Vallverdú, Joan Perucho…. i en castellà de Jaime Gil de Biedma , Maria Beneyto …. Horta va demanar que la portada i contraportada de tots aquest llibres la fes el Josep Maria de Martin i Gassó.
Josep Maria de Martín
Josep Maria de Martín (Berga 1920-2005) pintor, dibuixant, escriptor, poeta, important propietari i advocat (tot i que mai no va exercir). Era un home savi, culte i amable, un home del renaixement, sempre atenia als qui li anaven a demanar alguna cosa, vaig tenir el privilegi de tractar-lo una mica als darrers anys de la seva vida.
A principis de guerra civil de 1936-1939, va haver d’escapar-se de Berga ja que li perillava la vida i la del seu pare (l’avi havia estat batlle de Berga). Es va anar a refugiar a Sant Sebastià– Donostia on va començar a publicar caricatures i acudits al diari La Voz de España, desprès es van traslladar a Pamplona – Irunea on va fer il•lustracions per la revista infantil carlina Pelayos i el diari de la mateixa ideologia El Pensamiento Navarro. De tornada a Berga fa una espectacular portada del programa de Patum de l’any 1939 (**), també va fer una fantàstica Auca del Santuari de Queralt, amb motiu de 25è aniversari de la coronació canònica, els versos eren de l’advocat i procurador berguedà Ramon Calderer, en aquest llibre va ser on per primer cop va aparèixer l’oreneta com a símbol queraltí (***).
De Patum té diversos opuscles : El Loco retablo de la Patum; un llibre de Patum fet a mitges amb el doctor Manuel Riu i un monogràfic de la revista Dau al set (****). Des de l’any 1939 a 1976 va anar fent de forma intermitent la portada dels programes de ma de la Patum. Va dirigir el Museu de Berga a l’època de la seva fundació, i el que és més important va ser de Martín qui va coordinar l’edició de la col•lecció de monografies de Berga del Museu. Sense cap mena de dubte la més important col•lecció de llibres locals, avui estant quasi totalment esgotats. L’any 1943 va publicar un dels primers assajos sobre el cine editats a l’estat espanyol Para comprender el Cine on fins i tot analitza el cinema soviètic. Va fer els acudits per El Correo Catalán de Barcelona abans que ho fes en Muntañola. L’editor Luis de Caralt també li va fer fer nombroses portades i il•lustracions…. i ompliríem pàgines i més pagines sobre la seva ingent obra.
Amb Gabriel Ferrater va escriure una novel•la a mitges Un Cuerpo o dos. El quadre de Ferrater a la galeria dels reusencs il•lustres de l’Ajuntament de Reus també és seu. Cada cop que per televisió parlen de Gabriel Ferreter, Gil de Biedma o Joan Perucho (company seu d’estudis a la Facultat de Dret de U. B.), surt Josep Maria de Martín. Va editar un llibre de textos i caricatures dels seus companys universitaris amb Nèstor Lujan sota el curiós títol de 9 obra introbable, com quasi tota seva si no és acudint a les llibreries de vell.
Espriu i de Martín
Quan Joaquim Horta va decidir editar el llibre de Salvador Espriu, a més a més de la portada i contra portada de Josep Maria de Martín li va encomanar que li fes un retrat seu, aquest és el primer retrat publicat si no vaig errat d’Espriu, aquest dibuix ha passat bastant desapercebut pels estudiosos de l’obra d’Espriu, potser és per l’any i la temàtica del llibre o tal volta per els pocs exemplars editats.
Conclusió
La relació amb la gent de la cultura catalana de Josep Maria de Martin era total, feia les seves portades. Els va dibuixar, caricaturitzar…. sortia amb ells…. No hi ha cap mena de dubte que Josep Maria de Martín i mossèn Armengou són un referent nacional, els dos únics berguedans que van participar directament en la cultura catalana els difícils anys de la post guerra de 1936– 1939 i bàsics per conèixer la cultura catalana als durs anys de la dictadura militar franquista. Malgrat que a Berga la memòria seva es va oblidant. Poc abans de morir, li fou lliurada medalla d’Or de la ciutat de Berga, en bona part gràcies a la insistència i feina feta per Jordi Puntes, el aleshores director de l’Erol de l’Àmbit de Recerques del Berguedà. La seva feina per Berga, Patum, Queralt i la cultura va ser extraordinària. Però amb de Martín, passa el mateix que amb els germans Josep i Ramon Vinyes o mossèn Armengou, tothom en parla però no hi ha l’edició complerta i cometada de tota la seva obra.
?
Ramon Felipó
?
?Publicat a l’Erol 115, la revista cultrual del Berguedà http://www.raco.cat/index.php/Erol
(*) l’edició fou només de 500 exemplars.
(**) un reproducció està a Felipó, R., Imatges de la Patum a la II República Llibres de l’Índex, 2007
(*** )Felipó, R., Queralt, el santuari de la Mare de Déu, El Medol, Tarragona, 2004.
(****)Felipó, R., La Patum, El Corpus Crhisti de Berga, El Medol, Tarragona, 2005.
