Devia ser fa un parell o tres d’estius. Érem a la piscina amb uns amics, s’apropava una diada nacional que es preveia multitudinària i ell, militant de CiU, em va mirar amb escepticisme quan li vaig dir que calia tendir ponts amb ERC, perquè cap partit no tenia prou múscul en solitari per començar a remar cap a Ítaca. Em va mirar sorneguer, va arqueja una cella i em preguntà: “Coneixes la faula de la granota i l’escorpí?”. I encara que jo he llegit alguns contes i algunes novel·les, la veritat és que aquesta faula d’Isop no me l’havien explicat mai. Com que podria ser que el lector la conegués, l’explicaré molt per sobre. Un escorpí li demana a una granota que l’ajudi a creuar un riu. La granota no se’n fia, perquè si l’escorpí li clava el fibló, ella morirà. L’escorpí, però, respon que no ho farà, perquè matar-la voldria dir també morir ofegat ell mateix. La granota, persuadida que no hi haurà un suïcidi col·lectiu, hi accedeix i… Ja ho heu intuït, oi? Picada, tots dos que s’enfonsen i moren negats. És clar: no podia evitar-ho, d’anar contra la seva naturalesa. “No és pas culpa meva”, podria citar l’escorpí en Choderlos de Laclos, si l’hagués llegit.
El cas és que després de moltes giragonses, estires-i-arronses, de retrets i de tot el que comporta la política, CDC i ERC es van posar d’acord per formar Junts pel Sí (JxS). Sí, és cert, hi havia més actors: ANC, Òmnium, Súmate, Demòcrates de Catalunya, Reagrupament, independents polititzats… Però quan es diu JxS es pensa sobretot en dos actors polítics que es van saber entendre contra les suspicàcies lògiques: CDC i ERC.
Va passar el temps i no cal recordar l’embolic posterior al 27-S i l’atzucac al qual ens vam veure encarats. Vol saber el lector quina va ser l’anàlisi que em féu aquest amic convergent de les dificultats per pactar amb la CUP? Efectivament: la faula de la granota i l’escorpí. Això sí, posant en oblit que l’escorpí previ havia esdevingut ni més ni menys que el soci principal de CDC a JxS. Sortosament per a tots (i totes), l’amic es va tornar a equivocar, cosa que demostra que la faula de la granota i l’escorpí és una estafa grandíssima –si més no, pel que fa al cas dels pactes entre partits esdevinguts darrerament al nostre país.
Després de tot, el centre-dreta català s’ha adonat que no tenia majoria social per endegar en solitari el procés (recordeu els resultats electorals minvants de CDC, abans CiU). En paral·lel, cal posar de relleu que el centre-esquerra i l’esquerra més extrema, tampoc. Ni la tenen ni la tindran. Ho remarco perquè alguns sectors d’ERC, frisosos pel possible ‘sorpasso’ a CDC, en alguns moments semblaven perdre de vista l’objectiu principal, que no és intrigar sense descans per encapçalar res, sinó aconseguir que arribi a bon port un projecte polític amb àmplia acceptació. I per fer-ho, caldrà que totes les granotes deixin de raucar i d’atabalar-nos amb faules maniquees deterministes que s’expliquen a primària. I qui tingui simpatia pel paper d’escorpí, que pensi si vol de debò travessar el riu.
