Dilluns 28 d’abril de 2025. En qualsevol lloc de la península ibèrica, 12.32 hores.
Allà estava jo, a punt d’entrar a la classe de 3r d’ESO B que tenia a les 12.40h i vaig decidir passar pel bany primer i… La resta ja és història! De ben segur que tots i totes recordarem sempre on eérem en aquell moment, tingués el moment més o menys glamur i, sobretot, esperar no fos un mal moment per a la majoria de la gent i que els mínims possibles haguessin de passar per un mal tràngol.
Perquè el fet és que estem molt mal acostumats, vivim en una felicitat perpètua envoltats de tecnologia, avenços, comoditats… i només ens n’adonem de la seva fragilitat, de la nostra dependència en moments impensables, que no podem imaginar com els que vam viure aquell dilluns.
Ningú, excepte els especialistes en predir desastres i conspiracions, podria imaginar un moment i una situació com aquella i menys la seva durada, però de fet, qui esperava també una pandèmia com la del coronavirus? Qui esperava greus catàstrofes meteorològiques per molt que estem advertits i avisats? Dilluns 28 en vam patir una altra d’inesperada i que ens va deixar ben al descobert mostrant els nostres punts febles i la nostra dependència.
Com pensava en l’avi que havia passat la Guerra Civil i com per ell allò bàsic era tenir un mas, un tros on cultivar, animals de granja, una llar de foc i un pou… I com ha canviat tot perquè ens acostumem a aquesta felicitat perpètua de la bona vida i creiem serà així per sempre i no en dubtem.
Part bona? Tornem a estar avisats i a veure si n’aprenem, va sortir un costat molt solidari de la gent, gent compartint la poca informació que existia, rotllanes al carrer sense mòbils al mig, converses, mirades… I menys saqueig i robatoris del que podríem imaginar, cal creure en la gent i en el costat bo que tots tenim, dilluns 28 en va ser una mostra.
Això sí, vam poder veure com la gent jove, sobretot, ben enganxats a la tecnologia, no sabien ni anar al carrer del costat sense Google Maps, com no ens sabíem d’estar de mirar la pantalla del mòbil i actualitzar constantment tot i saber que no hi havia cobertura i que la bateria s’esgotava per moments, com depenem del wifi, del portàtil, del mòbil, de la llum en general.
Com vam trobar a faltar no portar mai a sobre efectiu ni tenir un transistor a piles a casa com el que feia servir l’avi a tota hora, era el seu mòbil del moment fa dècades. Vam veure com tenir una casa tecnològica i a l’última podia suposar arribar i trobar-ho tot ben a les fosques amb persianes abaixades i sense poder ni cuinar en ser tot elèctric.
Qui va sortir més ben parat de la situació va ser el servei de trens de Rodalies perquè ells ja fa anys i anys que mai funcionen ni van a l’hora i per un dia ells van tenir una normalitat total i absoluta. Això sí, i els motius? Per què vam tenir aquesta apagada general? Els en sabrem mai, s’arribarà a saber la veritat?
L’endemà per tot arreu ja circulaven bromes i acudits que si era cosa de la Moreneta, que molesta perquè l’havien tret a l’exterior, havia decidit deixar d’”il·luminar la catalana terra”, que si era Florentino que ho havia fet perquè els diaris i els mitjans de comunicació no parlessin del triomf del Barça a la Copa del Rei, que si Marty McFly viatjant al futur, que si…Ves a saber, teories de la conspiració, les que vulgueu.
La realitat és que ens haurem de posar les piles (mai més ben dit) i intentar no dependre tant de l’electricitat, canviar la societat moltes coses del nostre estil de vida, preveure més…
Perquè després de la pandèmia, de la DANA, d’aquesta apagada general de la llum amb la caiguda del corrent elèctric a nivell peninsular, cal pensar que la propera catàstrofe en arribar ja deu ser el meteorit o la invasió extraterrestre i de la manera que tenim la societat actual potser sí que toca ja deixar de viure en aquesta Felicitat Perpètua.
Que la Força ens acompanyi!
