L’acord de minerals signat el proppassat 30 d’abril entre els Estats Units i Ucraïna marca un punt d’inflexió en la guerra d’agressió russa, pràcticament estancada sobre el terreny.
Molts vàrem veure amb profund disgust com van provar d’humiliar el president ucraïnès Volodymyr Zelenski a la Casa Blanca el 28 de febrer. El president Donald Trump i la majoria dels seus col·laboradors més propers han tractat Ucraïna amb un desdeny i prepotència majúscules, del tot incomprensibles per als seus aliats. La indignació mundial es multiplica quan es compara amb el guant de seda que la nova Administració nord-americana ha fet servir amb el sanguinari dictador rus.
Ucraïna ha hagut de sentir amb cara de pòquer les intoxicacions del Kremlin repetides fil per randa pels màxims dirigents estatunitencs: que si Zelenski va començar la guerra, que si no és realista voler conservar els seus territoris, que si té només un 4% de popularitat i ha de dimitir…
Trump fins i tot es va fer seva l’exigència de Putin que l’ucraïnès es sotmeti a noves eleccions. El sàtrapa invasor, que manté 620.000 soldats en terres ucraïneses i que escanya tota llibertat a Rússia gosa retreure a la seva víctima, elegida democràticament, que no passi per les urnes. El 20% del territori i entre 3 i 3,5 milions d’ucraïnesos es troben sota ocupació russa. Uns 7 milions d’ucraïnesos han fugit a l’estranger i hi ha 3,7 milions de desplaçats interns. A més, la població civil arreu del país és objectiu d’atacs aeris russos a diari –cosa que, no ho oblidem, és un crim de guerra.
Trump no explica com Ucraïna ha de muntar una contesa electoral ara. L’allargament del mandat del president i parlament en aquestes circumstàncies són plenament constitucionals.
El Regne Unit i França van postposar fins al final de la II. Guerra Mundial les eleccions.
Putin rebutja de parlar amb Zelenski. Insisteix que no és un president legítim i que, per tant, no està capacitat per negociar res en nom d’Ucraïna.
L’obsessió del règim rus des del 24 de febrer de 2022 ha estat d’escapçar el govern ucraïnès. L’”Operació Militar Especial” havia de prendre la capital en tres dies i eliminar el president Zelenski i els seus ministres. La insistència actual en deslegitimar i cercar de reemplaçar el lideratge a Kiïv respon a la lògica d’afeblir el país i les seves institucions, i fer-lo més vulnerable. Em sona.
La gran qüestió geopolítica roman sobre per què Donald Trump ha col·laborat amb tanta esma en voler vinclar Ucraïna. La seva proposta de “pla de pau” ha anat tan lluny com a incloure el reconeixement oficial de Crimea com a territori rus i negar a Ucraïna el dret a ingressar a l’OTAN. Com diuen a Kïiv, per a rendir-nos no ens cal cap “pla de pau” vostre, ho podríem fer solets i no en tenim cap intenció. El descrèdit per als Estats Units és immens.
Ucraïna és molt més resilient del que es pensava Trump. El 40% de les armes que utilitza ja són de fabricació pròpia. El 70% de les baixes russes són per atacs de drons, un sector on Ucraïna ha esdevingut capdavantera mundial i està revolucionant l’art de la guerra. Lluitar per sobreviure aguditza l’enginy.
No s’entén com Washington ha passat de liderar el món lliure a votar juntament amb Rússia, Corea del Nord i Bielorrússia a les Nacions Unides contra la resolució presentada per Ucraïna -amb el suport d’Europa- tot exigint la retirada immediata de les tropes russes. Viure per veure. El text, proposat enguany en ocasió del tercer aniversari de la invasió a gran escala, fou aprovat per àmplia majoria.
En contrast amb tot això, amb l’acord de minerals sembla que la llum es va imposant a la foscor. En signar-lo, EUA reconeix implícitament la sobirania d’Ucraïna i la legitimitat del seu govern. Malgrat estar mancat de garanties de seguretat, és un pacte equilibrat que genera incentius en els americans per defensar les seves inversions i, de retruc, la terra on les fan. El botí ja no serà per a Putin.
La idea sobre els minerals sorgí d’Ucraïna abans de l’elecció de Trump, de fet, com a ganxo per a implicar els EUA a donar-los garanties de seguretat. Zelenski ha estat pacient. Ha negociat amb habilitat i sang freda per convertir la proposta neocolonial i explotadora de Trump en un acord equilibrat.
S’ha comentat que la ja icònica trobada al Vaticà entre Trump i Zelenski ha obrat el tomb, el primer “miracle” del traspassat Papa Francesc. En realitat, es deu a la tossuderia de Putin a cedir en res, fins i tot davant un plantejament americà tan i tan favorable a Rússia. És absurda la seva pretensió que se’ls regalin zones que ni tan sols han reeixit a controlar, com ho son les ciutats de Zaporishia i Kherson i tot el Donbass. Trump es sent decebut amb Putin. Ell, que volia aixecar sancions, reprendre els negocis com abans, acabar la guerra a l’actual línia de front i ser honorat amb el Nobel de la Pau com Obama. Somiava truites.
Rússia només abandonarà aquesta guerra d’expansió imperialista quan se li acabin els diners i els homes, igual que els nazis. A Moscou no han pogut celebrar en pau el seu sagrat 9 de maig, la Desfilada de la Victòria. La por ha canviat de bàndol.
