Avui el President Jordi Pujol compleix noranta anys. No són pocs. Ja fa dies que se’n torna a parlar molt d’ell, sobretot arran d’un web que s’ha habilitat perquè la gent el pugui felicitar pel seu aniversari. M’agrada recordar que la meva primera col·laboració amb el Matí Digital —ara ja fa gairebé quatre anys— va ser, precisament, un article sobre Jordi Pujol.
Estructures d’Estat
La vida de Pujol és, eminentment, una vida de servei. D’un servei molt positiu per Catalunya. Sota la seva presidència el país va aconseguir consolidar l’autogovern català: la immersió lingüística, l’escola catalana, la xarxa d’hospitals, l’agenda internacional, els Mossos d’Esquadra, la TV3, la Catalunya Ràdio etc. Pujol, com a president, un dia es podia reunir amb l’Emperador del Japó i l’altre es trobava amb el president dels Estats Units. Com a líder, ha sabut situar Catalunya dins del context europeu amb l’Europa de les Regions i, quan ha calgut, ha ajudat a altres nacionalistes com el president Milan Kučan durant el seu trencament amb Belgrad —quan va independitzar Eslovènia.
El govern del president Pujol no era un executiu independentista però, sense tenir per objectiu l’assoliment d’un Estat català, ha fet molt més per dotar a Catalunya de sobirania que tots els governs que han vingut després. De fet, les estructures d’Estat que tenim les devem totes a aquells 23 anys al capdavant de la Generalitat.
Hi ha qui afirma que seria una llàstima no reconèixer l’obra de govern de Pujol. Jo sóc més agosarat en aquesta afirmació: simplement, com a país, no ens podem permetre oblidar aquesta part de la nostra història. Els tres líders catalans més transcendentals del segle XX són Prat de la Riba, Macià i Pujol. Tots tres dirigents han sabut construir Catalunya, millorar-la i deixar-la més forta del que era.
Fills d’aquella història
Pujol és també qui construeix el país en el qual he nascut. En certa manera, tota la meva generació tenim un deute amb Pujol i la generació de patriotes que van jugar-se la pell per salvar Catalunya. I és que l’obra de govern de Pujol va més enllà dels 23 anys a la Generalitat. No hem d’oblidar que durant el Franquisme Pujol va crear tot d’eines per fer país: un Institut d’Història Social, l’escola de mestres Rosa Sensat, un banc amb sentiment nacional català, l’Enciclopèdia Catalana etc. Eren anys d’enfrontar-se a la dictadura quan calia, de plantar cara a consells de guerra sense penedir-se de res i, fins i tot, d’acabar dos anys i mig a presó.
Jordi Pujol és un líder fet d’una fusta especial, d’aquells polítics que tenen el país dins del cap, que se’n recorden de tot i de tothom, un polític de talla europea. Avui, en el dia del seu aniversari, podem tenir clar que el millor homenatge que li podem fer és defensar la seva obra de govern i prendre-la com a referent per seguir construint Catalunya. Seguir construint per tal d’afrontar els reptes col·lectius que tenim tots per davant.
Felicitats President!
