Carrasco i Formiguera

Més enllà de l’interès històric, Carrasco i Formiguera és una figura que pot resultar molt actual. Una personalitat massa silenciada i de la qual en sabem poc. Recordem i commemorem la seva mort, perquè va ser un fet dramàtic, tràgic, exemple del règim sanguinari que Franco va instaurar. Per contra, hem parlat poc de la vida de Carrasco.
Coneixem poc aquest republicà entre catòlics i catòlic entre republicans. Perseguit per les seves conviccions religioses per la violència anticlerical de l’època i afusellat per Franco el 1938. Ignorem com neix i es desenvolupa la vocació i dedicació política de Manuel Carrasco i Formiguera, advocat i polític català de principis del segle XX. Catalanista, patriota català i catòlic.

Aprofundir en els seus ideals, en les seves actituds i en la seva exemplar trajectòria política ens pot il·luminar aquest present tant ombrívol. Per aquest motiu la Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat, amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès, va organitzar, el passat 4 de juny, l’acte ‘Memòria i actualitat de Carrasco i Formiguera‘.

L’acte no va estar motivat per la celebració de cap efemèride especial en la biografia d’aquest polític català. Per a la Lliga, l’acte té una clara intencionalitat de reivindicar el valor del testimoni de Carrasco i presentar un model, des de la opció cristiana, d’home creient compromès i dedicat a la política.

La convocatòria de l’acte neix de la preocupació per la política a casa nostra. Ens preocupa com a ciutadans i també, en el cas de la Lliga, de manera específica com a cristians. Les finalitats de la Lliga, amb un llenguatge de fa més de cent anys, parlen de la millora espiritual i material del poble de Catalunya. En aquesta millora, la política hi té un paper central que no volem defugir.

Que la pràctica política estigui degradada, o que sigui motiu de crítica, no pot comportar que la menystinguem, ni que abandonem l’activitat política. És una trampa en la qual no podem caure. Destruir la política és desbrossar el camí als feixismes. Per això la política ens interessa més que mai. Per això, mentre podem criticar determinades polítiques, també cerquem referents que ens ajudin com a país.

Carrasco i Formiguera és un d’aquests referents, més actual que mai, i per això cal tornar-hi i aprendre del seu testimoni. No es tracta de convertir-lo en cap oracle. La seva praxi política és filla del seu temps i fer que es pronunciï sobre els problemes d’avui un polític assassinat fa 81 anys no seria honest.

No és això el que es pretén. Les decisions polítiques són contingents. El que cal posar en relleu són determinades actituds que, aquestes sí, travessen el pas del temps i són avui tan necessàries com ho foren en temps de Carrasco i Formiguera.

Integritat personal; compromís amb el país i compromís amb una política al servei de tots i per sobre dels partidismes; profunda acceptació de la democràcia, tot i sovint trobar-se en minoria; defensa de la llibertat de totes les persones, també dels catòlics i l’Església, fins a posar en risc la seva vida, amenaçada per l’anticlericalisme… són principis i actituds vitals de Carrasco i Formiguera que dibuixen un autèntic model de cristià dedicat a la política.
No dic model de política cristiana, perquè fa temps que hem aprés que el missatge de l’evangeli és, ha de ser, inspirador de l’actuació humana en tots els àmbits però, alhora, és irreductible a cap programa polític.

En la especial relació del cristià amb la política -viure en el món, compromès amb la seva realitat, però sense “ser del món”- el testimoni de Carrasco és il·luminador.

[Segona part]