L’humorista gràfic Aleix Saló acaba de penjar a la xarxa la segona entrega del retrat de la situació econòmica d’Espanya. Es titula Simiocracia, un vídeo que no supera els set minuts i que serveix com a reclam per al seu còmic, que du el mateix títol. El mateix Saló, en una entrevista promocional aquest dijous a El món a Rac 1, feia una reflexió interessant sobre l’atomització dels mitjans sobre la informació econòmica. La gent es pregunta què és això de la prima de risc?, afirmava el jove, a la vegada que esmentava la complexitat de termes i la dificultat de comprensió de molts d’ells davant una societat que “té altres preocupacions al cap”.
Certament, la immediatesa amb la que treballen els mitjans de comunicació fa molt difícil que tot allò que s’escriu inclogui la profunditat suficient com per ser comprès de cap a peus. De la mateixa manera que el lector o espectador que vol estar informat, necessita flaixos ràpids i no té temps per a llegir la informació amb deteniment. La situació econòmica és el paradigma més clar, i des que va esclatar la crisi, la complexitat de termes cada dia s’ha anat fet més evident. Però, tot i això, els mitjans de comunicació, que estan sotmesos al dictamen de la rapidesa, no s’esforcen en explicar el què passa des d’un punt de vista senzill per l’espectador, sinó que segueixen els patrons de les fonts oficials.
Paradoxalment, és la pròpia televisió i ràdio qui propugna des de fa un temps unes lliçons d’economia per a no iniciats –dummies, com es coneix últimament en molts llibres- i actualment, hi ha una sèrie de personatges que s’han especialitzat en donar les claus per a no iniciats; com si es tractés pròpiament d’una secció o format televisiu, en comptes de ser un plantejament que hauria de veure’s reflectit en els noticiaris. Veiem casos com el de Leopoldo Abadía o Xavier Sala i Martín, molt presents tant a tertúlies com entrevistes a la televisió com la ràdio i que fan el rol d’interpretadors sobre els conceptes macroeconòmics.
Tornant al cas d’Aleix Saló, observem com aquest, a través de la xarxa, ha sabut explicar, de forma senzilla, didàctica i amb una dosi d’humor –encara que no oblidem que, com ell mateix afirma les conclusions tenen un plus de subjectivitat- el que està passant a Espanya. I fins i tot, l’anterior treball que el va catapultar, Españistan, ja es projecta en algunes facultats o conferències com a material de suport.
Ens plantegem doncs, quin és el paper que tenim els periodistes davant de fenòmens a la xarxa com aquest. Hauríem de capaços, en les informacions que donem, d’allunyar-nos de nomenclatures i parlar més de conceptes clars i senzills, pensant en l’espectador. Hauríem de parlar més de causes i conseqüències que no pas de fets estrictes, perquè el periodisme ha de ser capaç de fer digerible allò que des de les fonts oficials es vol fer entrar en calçador. I precisament, casos com el de Saló, que no té formació periodística, hauria de fer reflexionar sobre la manera com expliquem la informació.
Píndoles
1. 1a onada de l’EGM. L’èxit de Rac 1 es confirma una vegada més i torna a créixer en oients, segons l’EGM fet públic ahir. Tanmateix, cal ressaltar la recuperació de Catalunya Ràdio, que des del 2007 no feia uns resultats tan bons. La ràdio en català gaudeix d’un bon estat de salut, i per això ens hem de felicitar.
2. Kiko, el comodí. El personatge Kiko Rivera és un amulet per Telecinco. Mai sobra en cap programa. Després de ser el portaveu del jurat popular a Tú si que vales, la darrera ocurrència de la cadena ha estat ficar-lo dins la casa de Gran Hermano perquè deleiti els concursants punxant una sessió. I aquest fet, segurament, els ha servit per guanyar al seu rival dels dilluns, Número 1 (Antena 3), que malgrat que es manté fort, va perdent espectadors setmana rere setmana. Vist l’èxit, podria ser un revu
3. Xplora. El futur de la Sexta, si no hagués estat per la fusió amb Antena 3, hauria tingut els dies comptats. Les audiències del canal principal són d’allò més discretes; en canvi, els canals secundaris li funcionen d’allò més bé, com és el cas de la Sexta 3 amb el cinema. L’aposta pels documentals, com ja vam dir fa unes setmanes, ja té noms i cognoms: es dirà Xplora, i substituirà properament a la Sexta 2.
