Ferir sensibilitats
Sóc perfectament capaç d’entendre que quan s’escriu es poden ferir sensibilitats i que pot haver-hi persones que se sentin ofeses pel que hom ha publicat. I sóc també perfectament capaç, si he comés cap error, i si cal, de demanar disculpes a qui s’hagi pogut ofendre. Així ho he fet amb el rector-president de la UCE, doctor Jordi Sales, en relació a l’article publicat fa pocs dies en aquesta mateixa pàgina de El Matí titulat UCE i eleccions. Aquest article el vaig reproduir al cap de 2 dies a la pàgina www.salvadorsostres.com amb algun retoc, com per exemple en el títol, que passà a ser Coses de la UCE. No he pogut encara arribar a parlar amb el senyor Jordi Sales. Quan li he trucat, aquest matí, ha saltat el contestador i li he deixat el missatge que m’ha semblat més adient per a l’ocasió. Sé que ell no fou el responsable màxim i directe del que passà amb Bilbeny a Prada tot i ser el rector d’aquella Universitat. El responsable màxim i directe és una altra persona que em sembla que no cal tornar a esmentar. Pel que fa a mi, allò que de veritat no puc entendre de cap manera és que Bilbeny i la seva feina no siguin oficialment reconeguts. Que els cercles oficials del país se’l treguin, continuadament i deliberada, del damunt. Molts, per no dir tots, no l’han llegit. Simplement no els agrada com vesteix. Però no l’han llegit. I els qui ho han fet, pocs, l’obra de Bilbeny, el que diu, el que escriu, la documentació que posseeix, tot això, els fa por. La por que mai no es descobreixin les mentides que han sostingut l’edifici històric sota el qual fins ara hem viscut. A mi també m’agradaria que es vestís d’una altra manera, sobretot quan apareix en públic. Però la seva manera de vestir és una cosa efímera i passarà. En canvi, el tema dels seus estudis, la seva recerca, el que escriu i el que estima el país, això no. Això no passarà, no serà efímer i quedarà. Llegeixin Bilbeny, sisplau. No conec encara arguments històrics documentats que hagin pogut rebatre els seus. Llegeixin-lo. I esbombin, després, la seva obra, la que ja és feta i la que encara fa i ha de fer i donar a conèixer, als quatre vents. Les nostres institucions universitàries, tan mediocres en general, haurien de reconèixer d’una vegada Bilbeny i la feina que fa. L’aire de l’obra de Bilbeny és un aire molt més net que el que ara respirem. I no hi havia, a l’article anterior, cap voluntat d’ofendre el doctor Sales. La UCE, però, de moment, encara no és el reflex d’una Catalunya desacomplexada.
